La setmana passada va morir la Jaka, la força de la vida feta persona. Quan vaig llegir la notícia al Facebook no ho vaig entendre, és una d'aquelles persones que et fan creure que no moriran mai, doncs dones com ella són el símbol de la energia i, com tots sabeu, l'energia ni es crea ni es destrueix, es transforma. Ella ho donava tot, expressava amb intensitat la grandesa del seu ser i no es deixava res per entregar. És per aquest motiu que quan la veies et contagiava d'alegria, bon humor i optimisme. No era de les que només parlava i es tancava en l'aïllament dels conceptes, sinó que posava a l'acció tot el seu poder i feia realitat tot el que podia passar pel seu cap. Fa uns dies va morir. Però no va morir de veritat, l'espurna de la vida no s'apaga mai, tan sols es va fondre ambla font d'on venimtots, va tornar a l'eternitat on sempre ha pertangut. Doncs ella mai va abandonar aquesta magnificènciadel ser. Per això esclatava d'energia, transmetia felicitat i ens recordava a tots la vertadera matèria de que estem fets. La seva presència delatava tota una filosofia de vida, algunes de les lliçons que vaig aprendre tot llegint entre línies durant les meves trobadesamb ella són: Gràcies, Rosa per ensenyar-me que com tu, jo també puc ser qui vull ser, que no em dec a ningú més que a la meva pròpia creativitat. Gràcies per ensenyar-me a utilitzar la llibertat de la manera més bonica possible. Gràcies per transmetre'm la convicció que amb alegria i estimant és viu millor. Gràcies per viure com ho vas fer i deixar-nos aquest enorme llegat.
1 min
