Una família nombrosa

Marina Sancho

Baixar el ritme, augmentar la intensitat

Tinc la impressió que la vida em passa massa ràpid, que visc accelerada i que no degusto prou els preciosos moments que em són brindats. Amb tres fills petits d'un, tres i cinc anys sento que sóc a tot arreu i que no sóc enlloc alhora. Quan sóc a la feina friso perquè el temps passi ràpid i poder tenir de nou la meva petitona als braços. Quan sóc a casa amb els tres nens gairebé no els puc dedicar ni un minut de pau, són milers les tasques i els projectes que sempre duc entre mans. Així que experimento com els dies se m'escorren com sorra entre els dits. Em fa pànic pensar que no tinc temps per plantejar-me com vull que sigui la nostra vida, per reflexionar quin rumb volem prendre com a família, quines coses podem millorar, quines aventures podem emprendre. Com podem ser més feliços. Sé i sóc conscient que la vida és fugaç, que cap dels moments que visc es repetiran, que la meva circumstància de mare de nens petits passa en un obrir i tancar d'ulls. Per aquest motiu vull paladejar la vida, aprofundir i expandir cada minut i sensació que se'm presenta. No vull sentir que he estat una simple observadora de la vida, que m'ha passat volant davant els ulls mentre jo pensava en altres coses, sinó que vull saber que n'he estat la directora, que n'he espremut fins l'última gota de nèctar i que m'ha sadollat plenament. Just perquè tinc aquesta convicció, penso que no ens podem permetre el luxe o el llast, d'invertir el nostre temps o energia en absolutament res que no ens convenci al cent per cent. Més que res perquè el nostre temps, com nosaltres, és finit i tan finit que se sol esvair d'un dia per l'altre, a vegades sense previ avís. És per això que em plantejo que és vertadera important en la meva existència i que no. El fet de saber renunciar i prescindir de coses, dóna pas al vertader gran luxe d'aquesta vida: viure de manera slow, la qual cosa ens permet assaborir cada instant, meravellar-nos amb ínfims detalls que d'altra manera ens passarien desapercebuts, trobar l'infinit en un gra de sorra, submergir-nos en la bellesa que apareix només quan tenim temps de gaudir-la. El simple desplegament de la nostre rutina diària pot ser extraordinàriament encantador amb l'actitud i el tempo adequat. Mireu si no, com viuen, per exemple aquestes dues famílies nombroses de mares blocaires:

Es tracta de ser fortament coherents amb els nostres valors i la nostra més profunda essència i dedicar-nos només al que ens omple vertaderament. Perseguir els nostres somnis i crear l'oportunitat de viure'ls, enlloc d'esperar que aquesta aparegui per si sola, mentre nosaltres vaguem sense rumb. El rumb el marquem nosaltres, el tempo i les nostres conviccions també. Només ens cal voluntat d'edificar. De construir la nostre vida perfecta enlloc de viure d'ocupes en la dels altres o de trobar una oportunitat en la bombolla immobiliària.

Així em proposo gaudir plenament del fet d'estar viva, de l'experiència de tenir cura de mi mateixa i cuidar els meus. Planejo escriure i abocar-me a aquesta activitat perquè és aleshores quan creo, quan endreço les meves vivències passades i projecto les futures, fent un lloc per allò que vull albergar i deixant espai per al que desitjo cridar.

Font de les imatges:

http://mimithorisson.com/

http://www.soulemama.com/