Trivium

Marta Reinoso

TEL: la importància de la fluidesa

TEL. La importància de la fluidesa - Il.lustració Zoom

TEL. La importància de la fluidesa - Il.lustració / Edgar Gonzàlez

Institut Trivium / Marta Reinoso

Comprovar si l’entrenament cognitiu de les funcions executives millora les habilitats lingüístiques dels nens i nenes amb trastorn específic del llenguatge (TEL) ha estat l’objectiu d’una recent investigació desenvolupada a la Universitat de la Laguna. L’estudi, liderat per Acosta, compara el rendiment de 34 nens i nenes d’entre 5 i 11 anys abans i després de l’aplicació del programa. També inclou un grup de control de comparació format per 34 companys/es d’aula amb un desenvolupament normatiu del llenguatge.

L’ASHA (American Speech-Hearing Association) defineix el TEL com una dificultat amb el llenguatge que no està causada per cap dèficit evident a nivell neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional, i que pot afectar el desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa. És un trastorn del neurodesenvolupament que es fa present, en la majoria de casos, en forma de retard en l’aprenentatge de les primeres paraules. Aquesta situació provoca serioses dificultats de comunicació en els diferents contextos d’interacció (familiar, escolar i social). Tanmateix, existeix una gran variabilitat en les dificultats que s’engloben dins el TEL, tant en abast com en gravetat, raó per la qual està massa sovint infradiagnosticat i infratractat.

En l’estudi s’empren proves àmpliament reconegudes en la literatura (CELF-3, Peabody i ITPA) per tal d’identificar la presència de TEL. També s’avalua la fluïdesa verbal i les reparacions o reformulacions en el llenguatge (en anglès, mazes), tot distingint els diferents tipus: vacil·lacions o expressions de farcit, repeticions, revisions i correccions d’errors en paraules i oracions, i falsos connectors.

El programa d’intervenció va ser implementat al grup TEL al llarg de 36 setmanes (72 sessions en total de 15 minuts, la meitat individuals i l’altra meitat en petit grup), conduïdes per professionals de la logopèdia. El tractament tenia com a propòsit principal estimular els processos cognitius relacionats amb la fluïdesa fonètica i semàntica. Per tal d’assegurar l’aprenentatge, s’oferí als nens i nenes nombroses oportunitats de pràctica, es facilità suport en forma de pistes orals i visuals, i es proporcionà retroalimentació constant.
Els resultats obtinguts confirmen, tal com s’esperava, que els nens i les nenes amb TEL presenten més problemes en la fluïdesa verbal que el grup de control cronològic. L’estudi també mostra una lleugera, però evident, tendència a la millora —tant pel que fa a la fluïdesa fonètica com semàntica— després de rebre el programa d’intervenció. Els autors conclouen afirmant que un entrenament de major intensitat i freqüència (sessions més llargues i nombroses) possiblement resulti encara més eficaç i significatiu.

Quant a la presència de reparacions en el discurs narratiu, s’aprecia un ús abundant i inadequat de falsos connectors en el grup TEL en comparació del grup de control. No s’observen, en canvi, diferències entre ambdós grups en l’ús dels altres tipus d’expressions de reparació. Sembla, doncs, que els infants amb TEL fan ús excessiu de conjuncions o marcadors temporals quan intenten expressar idees complexes, emprant-los com a mecanisme de reajustament dels errors en la planificació de l’oració o en la selecció de paraules i estructures sintàctiques.

Tot i així, l’estudi revela que els/les nens/es amb TEL experimenten guanys significatius després de rebre el tractament. L’explicació es trobaria, segons els investigadors, en la millora a l’accés al lèxic que es produeix amb les activitats del programa d’intervenció. És per això que conclouen que les intervencions haurien d’anar adreçades a reduir el temps extra que se sol generar abans de l’evocació d’una paraula, més que no pas a incrementar el vocabulari. D’aquesta manera, s’aconsegueix també una conversa més fluida, sense interrupcions i sense necessitat d’aturades.

Article de referència
Acosta, V., Ramírez-Santana, G. i Hernández, S. (2016). “Intervention in fluency problems in pupils with Specific Language Impairment (SLI)”. Journal for the Study of Education and Development, 39(3), 466–498.