Per: Marta Reinoso
La consciència emocional o experiència conscient de les emocions és un aspecte clau relacionat amb el benestar i l'ajust psicològic infantil, segons un recent estudi publicat a la revista científica Anales de Psicología. La consciència emocional, entesa com la capacitat de reconèixer, expressar i gestionar les emocions, es va desenvolupant evolutivament amb el major coneixement d’un mateix i l’experiència d’interacció amb els altres. Investigacions prèvies en població adolescent ja havien posat de manifest l’associació entre aspectes socioemocionals i diferents indicadors d’ajust individual; no obstant això, aquest és un dels primers treballs que s’enfoca específicament en l’etapa de la preadolescència.
L’equip investigador del projecte, format per experts de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Europea de València i la Universitat de València, ha avaluat un total de 1.423 menors (52% nenes i 48% nens) d’entre 8 i 12 anys pertanyents a 12 centres escolars de la Comunitat Valenciana. En l’estudi s’han analitzat les relacions entre diferents components de la consciència emocional (diferenciar emocions, compartir emocions verbalment, no amagar emocions, tenir consciència corporal de les emocions, tenir en compte les emocions dels altres i analitzar les pròpies emocions), els estats d’ànim (felicitat, enuig, tristesa i por) i diverses variables d’ajust de la vida del menor (adaptació personal, familiar, social i escolar).
Els resultats obtinguts mostren, tal com s’hipotetitzava, que aquells menors amb més dificultats per diferenciar i analitzar les emocions i comunicar-les són aquells que presenten més símptomes somàtics tals com mal de cap, mal de panxa etc. Així mateix, una major consciència corporal està associada amb una major manifestació de queixes somàtiques. Semblaria, segons assenyalen els autors, que aquests infants presenten una consciència emocional de caire més global que no pas específic, així com un major èmfasi en els símptomes corporals de l’emoció en detriment de l’anàlisi de les causes d'aquestes. També podria ser que els nens amb més queixes somàtiques experimentessin, en general, emocions més intenses, les quals s’acostumen a acompanyar de signes corporals també més notoris.
L’estudi també proporciona evidència sobre la relació entre les habilitats emocionals i els estats afectius que les acompanyen. Així, en general, s’observen corelacions significatives positives entre els diferents components de la consciència emocional i els estats d’ànim positius (felicitat) i corelacions significatives negatives entre els diferents components de la consciència emocional i els estats d’ànim negatius (enuig, tristesa i por). En aquest sentit, els investigadors destaquen la importància de tenir en compte altres elements a l’hora d’estudiar la consciència emocional i la salut de l’infant, com són l’afrontament de l’estrès i el sentit de coherència, entre d’altres.
En general no es detecten diferències significatives en les variables estudiades en funció del sexe. Per altra banda, amb l’edat disminueixen les queixes somàtiques, la inadaptació, la tristesa i la por, i augmenta la sensació de felicitat. Aquests resultats són consistents amb els de treballs anteriors, que assenyalen una millora madurativa en les capacitats de regulació emocional i conductual.
Tot i que per tal de seguir aprofundint entorn d’aquesta qüestió seran necessaris futurs estudis amb un disseny longitudinal que incloguin la visió d’altres agents socialitzadors de l’emoció (com pares o iguals), els resultats d’aquesta investigació posen de relleu la importància i la necessitat d’educar les emocions. Atès que el desenvolupament cognitiu, social i afectiu progressen paral·lelament, cal que l’escola incorpori aquests elements dins el currículum. Continguts relacionats amb la consciència i la regulació emocional, l’autoestima o les habilitats socials complementen la formació dels nostres nens/es i joves, capacitant-los no sols des de la vessant acadèmica sinó també humana i relacional.
Article de referència
Villanueva, L., Prado-Gascó, V., González, R. i Montoya, I. (2014). "Consciencia emocional, estados de ánimo e indicadores de ajuste individual y social en niños de 8-12 años". Anales de Psicología, 30(2), 722-780.
