Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Quan els pares es queden sense feina...

Avui és un dia de rebombori, de nervis, d'inseguretat... quan es convoca una vaga general hi estiguem d'acord o no en fer-la és perquè hi ha un malestar latent al país que impulsa a convocar-la.

Sovint ens pensem que aquestes situacions són maldecaps només d'adults però res més lluny de la realitat.

Els nostres fills també hi estan d'informats. Els més grans potser mitjançant l'escola, la televisió, el seu entorn o amics i els més petitons encara que no ho semblia través nostre.

Pequè els haguem explicat o no la situació quan hi ha una dificultat a casa i encara més si afecta directament als seus pares són com unreceptor que ho capta tot i és per aquest motiu que hem ser curosos en quins són els missatges que escolten (potser sense voler) els menuts.

Aquests últims mesos ens hem trobat amb vailets angoixats, preocupats en excés i inclús fregant la depressió infantil on la causa era precisament la situació econòmica familiar.

imagesCALTLIBZ.jpg Zoom

imagesCALTLIBZ.jpg

Com hem comentat en altres entrades TOT es pot explicar als fills, el que hem de vigilar és en la manera de fer-ho.

Si algú dels pares s'ha quedat sense feina, l'han acomiadat, s'han de reduir despeses... és positiu que els mantinguem al marge de tot perquè no pateixin?

Personalment crec que no perquè com ja hem dit s'acaben assabentant ells sols i el que és pitjor es creen fantasies al voltant d'aquest fet que molts cops no coincideixen amb la gravetat real i que els crea un malestar interior constant.

Com en tot haurem de valorar l'edat del petit i adequar la nostra explicació a aquesta.

Explicar-ho sense alarmismes, sense angoixes i transmeten un missatge positiu d'esperança.

Si el seu dia a dia canviarà és important que ho sàpiga. Per exemple, si abans es quedava a dinar a l'escola i ara hem pensat que millor ho faci a casa dels avisper reduir despeses és bo que ho conegui i no que s'ho trobi d'un dia per l'altre.

Fotografia: Heart of the matter