Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Com els explico la mort?

Perdre una persona estimada fa mal siguem adults o infants. Moltes vegades és un tema que no tractem amb naturalitat o no pensem que pugui afectar als nostres fills.

Vivim en una societat que amaga la mort, i que per tant sempre que arriba sembla que ens arribi per sorpresa.

Quan passa un esdeveniment així proper cal pensar com explicar-ho als nens.

Tot i que ens creiem que són massa petits per entendre-ho cal saber que no és així. Hem d'adaptar el nostre llenguatge a la capacitat que ells tinguin d'acord a la seva edat però mai hem d'ignorar el tema i fer com si no hagués passat res.

De fet, diversos estudis han demostrar que una notícia així en una dona embarassada ja pot afectar al fetus. Totes les sensacions que vivim durant la gestació passen directament al nostre fill des de l'alegria fins a la tristor.

nino-triste1.jpg Zoom

nino-triste1.jpg

Hem de recordar que amagar la veritat no portarà mai res de bo. No els estem protegint del dolor si no tot el contrari, perquè tot i que nosaltres no els hi expliquem de ben segur que notarà que passa quelcom estrany. Veurà els seus pares i familiarstristos, ploraners, escoltarà comentaris trets de context que no entendrà, notarà l'absència de persones importants per ell... tot aquest conjunt de coses, per un nen petit que no rep cap argumentació raonable, pot afectar-lo de forma intensa i crear falses creences o pors sobre la mort.

Què hem de dir?

Mai els hem de dir mentides.

No podem dir-los que la persona que ha mort està de vacances, de viatge, que ha marxat a viure a un altre lloc o que s'ha queda't adormida i no s'ha despertat... tot això només crearà l'expectativa de retorn en el petit, pors i una esperança en fals.

Els hem d'aclarir que ha mort i que això vol dir que no el veurà mai més. Tot i que soni dur de dir, és un missatge clar i concís pels nens i que no dóna lloc a elucubracions.

De fet, si ha tingut alguna mascota abans amb la que va poder experimentar "el procés de la mort" podem fer un símil amb ella perquè entengui que igual que no va tornar a veure la seva tortugueta, tampoc veurà més la persona que ara ens ha deixa't.

I si no creiem en el cel?

Siguem o no creients el missatge ha de ser el mateix, la veritat.

El que canviarà serà el lloc on li diem a les nostres criatures que hi van les persones que moren; per alguns serà el cel, per altres es reencarnarà en algun altre ésser o viurà el seu esperit en una estrella... de fet tot són formes que tenim de seguir recordant la persona estimada.

I si em veu plorar?

No passa res. Podeu plorar junts.

No em d'amagar la nostra pena. Quan li expliquem la mort, també hem de fer-los saber que és normal que aquests dies vegi als pares tristos perquè els sap molt greu el que ha passa't, i que ell també pot ser que se senti així i que poden parlar de la persona estimada sempre que vulgui o ho necessiti.

Què faig amb les fotos i records?

El que hem de tenir clar és que el dol per una persona que mor és un procés. No passa d'un dia per altre. Per tant, ni és sa que treiem tots els seus objectes i fotografies de cop ni que els mantinguem intactes com un santuari durant anys.

Observem el nostre fill, i passa't un temps preguntem-li si creu que estaria bé que treiem les fotos o els records. Moltes vegades ens sorprendre'm de la capacitat de superació que tenen ells mateixos.

I al igual que en un adult, si notem que el procés del dol està sent especialment dur per a ell, que manté durant un temps massa llarg un comportament diferent de com ell era abans, tristor prolongada... consultem-ho amb el metge.