Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

El Tete, el pipo, el babau... Fins quan?

Aquest dissabte érem veien la Festa Major. Hi havia tot de nens mirant els capgrossos, gegants i balls populars amb cara de sorpresos, immersos en aquest recorregut de música i colors.

6005450511_dd15c6c738.jpg Zoom

6005450511_dd15c6c738.jpg

Hi havia un nen davant nostre, però que em cridava l'atenció. Tindria uns 3 anys i estava tot moix assegut al costat de sa mare. Al cap de pocs segons s'aixeca i li diu "Mama vull el tete". El tete (xumet) li hem donat a la Mulassa Aitor, que ja no te'n recordes? Ja no el tenim. El nen segueix mirant-la i li diu "Doncs jo vull que me'l torni, que ella ja en té molts".

A Vilanova tenim el costum que els petits que "volen" deixar els xumets se'ls regalen a la Mulassa de la Festa Major. De sempre he trobat que és una manera bonica i menys "traumàtica" de deixar anar quelcom que t'estimes tant que no pas llençar-ho a la brossa.

Tot i així hi ha molts professionals que consideren que és un acte poc madur el fet d'esperar a que el menut vulgui cedir el seu "tresor" als Reis Mags o la Mulassa i que hauria d'haver una imposició per part dels pares en aquest sentit quan arriba certa edat.

Què és el xumet?

Un xumet (comunament denominat "xuclador", "chupeta", "tete", "babau" o "pipo") és un mugró de goma o plàstic que se li dóna als nadons i nens petits perquè xuclin.

Aquesta és la descripció de diccionari i el defineix amb prou encert. Un xumet no és més que una burda imitació del pit matern.

Tots els nadons tenen necessitat de xuclar. Aprenen aquest procés dins de l'úter de les seves mares, en succionar i deglutir el líquid amniòtic. Aquest aprenentatge s'inicia a les 16 setmanes de gestació, amb l'aparició del reflex de deglució, i es completa més tard, cap a les 20 setmanes, amb l'aparició del reflex de succió. La coordinació de tots dos reflexos es produeix a les 32 setmanes de gestació. Però succionar no només acaba relacionant-se amb l'alimentació, de ser així quan quan ja mengessin menjar sòlid cap nen seguiria necessitant ni teta de la mama, ni tete ni pipa.

Quan succionen els seus circuits neuronals es connecten amb les àrees de plaer. Quan nosaltres ens enfadem, tenim son, fred o gana tenim diverses maneres de calmar-nos: podem sortir, abrigar-nos més, menjar alguna cosa, trucar a algun amic... som prou autònoms per satisfer la nostra necessitat. Un bebè no. La succió éstambé un sistema de regulació del malestar. I no oblidem que els nens no neixen buscant un xumet, sinó buscant el pit de la mare.

Si en algunes ocasions per la raó que sigui no té accés al pit, ja sigui perquè s'ha optat per un altre tipus d'alimentació, la mare no hi és... és lògic i normal que el petit busqui quelcom per tranquil·litzar-se i el xumet regula en certa manera aquesta necessitat de succió. Molts nens però no han utilitzat mai aquestobjecte i han optat pel seu dit, la mà...

xumet.jpg Zoom

xumet.jpg

Fins quan pot portar-lo?

Fins que ho necessiti.

Així de senzilla és la resposta, si no hi ha cap indicació mèdica que ens confirmi que dur el xumet li està afectant negativament la salut. Si deixem que els nens facin el seu propi procés de maduració veurem que poc a poc ells mateixos el van deixant gradualment. El que és cert és que vivim en una societat on l'ús del xumet més enllà de l'any i mig està molt mal vist i per tant rebem una pressió tant pares com nens per accelerar aquest procés.

Si escoltem el seu propi ritme la majoria de menuts l'han deixat abans dels 3 anys.

A mesura que es va fent gran, i per tant podem pactar amb ell, podem oferir-li alternatives per deixar-lo si veiem que està preparat. Donar-li només per la nit per exemple, posar la data del seu aniversari com a dia per deixar-ho, regalar-li als reis mags, la mulassa, etc...

Evitem fer-ho en moments d'estrès com amb l'arribada d'un germanet, quan comença l'escola, un canvi de casa... Planifiquem en la mesura del possible iniciar aquest procés quan el nen estigui més tranquil i per tant no el "necessiti".

I si el segueix necessitant de molt gran?

Primer reflexionem sobre què vol dir ser molt gran. Estiguem alerta a què li passa. Què li angoixa o fa por. En general aquesta necessitat de xumetestarà lligada elements del seu entorn que el fan sentir insegur. Oferim-li doncs alternatives per superar aquestes pors i maneres de canalitzar-les.

Ens presentem al premis blogs catalans. Entra a www.stic.cat, registra't com a usuari i vota el blog "Pedra, Paper, Tisora" a la categoria d'educació. GRÀCIES