Criatures 21/03/2015

Una tribu feta a mida

Una trentena de famílies de Rubí, amb fills d’entre 2 i 7 anys, s’uneixen amb el nom El Ramat per fer activitats d’oci

Paloma Arenós
4 min
Una tribu feta  A mida

Han creat un a tribu a la seva mida. Una trentena de famílies de Rubí, amb fills d’entre 2 i 7 anys de mitjana, s’han anat unint en els últims dos anys fins a crear El Ramat, un grup d’una setantena de pares i una trentena d’infants que organitza activitats d’oci i lleure adaptades a les seves necessitats. No estan constituïts com a associació formal ni tenen estatuts, sinó que funcionen com una colla d’amics ben organitzada, i s’adapten a les propostes i les necessitats dels integrants.

Laura Blanch, mare de dues criatures de 3 i 5 anys, va ser la impulsora de la iniciativa. “Coneixia molta gent perquè sempre m’he mogut en el món de l’associacionisme, en els caus i amb temes d’educació, i vaig detectar que tots patíem la mateixa problemàtica. Entre setmana et relaciones amb els pares de l’escola o l’escola bressol, però els caps de setmana, si no tens amics amb fills de la mateixa edat, no tens gaires opcions per sortir”. Va començar a comentar la seva idea amb els amics i coneguts que es trobava pel carrer amb fills d’edats semblants i d’una manera molt natural va anar constituint-se el grup.

El funcionament és senzill. Tres cops a l’any fan reunions presencials en un parc de Rubí per definir les activitats i posar-les al calendari, i després es comuniquen per correu electrònic i xarxes socials. “Com a família saps que només et toca un cop a l’any fer-te càrrec d’una activitat per a tot el grup. No és obligatori, és molt flexible i, si et cal ajuda, tothom s’hi implica”, destaca Blanch. “Hi ha gent més dinàmica que potser organitza dues o tres activitats a l’any, però el millor d’aquest sistema és que tens una programació cultural i d’oci molt variada i àmplia, que respon als interessos o gustos de la família encarregada cada cap de setmana”, segueix. De les relacions d’El Ramat n’han nascut altres subgrups: “Unes mares quedem per anar a zumba, alguns pares fan partits de futbol, també facilitem l’intercanvi de roba, material de puericultura, etc. El contacte és continu i molt col·laboratiu”, diu Blanch.

Ventall de possibilitats

Daniel Turró i Mireia Aguiar, pares del Lluc, de 6 anys, la Clàudia, de 5, i el Guim, de 2, també són integrants d’El Ramat. “Al principi va néixer també com a plataforma per reflexionar sobre l’educació dels nens, però, a la pràctica -perquè tots anem molt atrafegats amb el dia a dia- ha acabat sent un grup que organitza activitats de lleure de qualitat per a les famílies i també d’intercanvi d’idees i de col·laboració”, detalla. Reconeix que El Ramat és ideal perquè els seus tres fills en gaudeixin. “Hi ha activitats que a nosaltres mai se’ns acudiria fer com a família, però un cop som allà, els nens s’ho passen bé perquè es troben amb altres nens i nosaltres els adults també tenim el nostre espai. A més, descobreixes altres maneres de fer”.

El cap de setmana passat van celebrar una calçotada a Vimbodí (Conca de Barberà), a la casa de vacances d’uns membres de la colla. Al febrer van visitar la Fundació Alícia i el monestir de Sant Benet, al Bages. “Com que som un grup nombrós i amb nens petits, vam poder demanar a la Fundació que adaptessin el taller de cuina a mainada de més de 5 anys i va ser molt interessant”, destaquen. I, per a l’abril, el Daniel i la Mireia, tots dos professors de música, han organitzat una visita a L’Auditori de Barcelona per veure un concert. De moment ja s’hi han inscrit una seixantena.

Proposta assequible

Cristina Canadell, 38 anys, és mestra i mare de la Mila, de 6 anys, i el Teo, de 5. Originària de Barcelona, ella i el seu marit es van traslladar a Rubí a viure fa 6 anys, quan la filla gran acabava de néixer. Reconeix que entrar a formar part d’El Ramat els ha donat “qualitat de vida i un oci intel·ligent”. Reflexiona sobre el concepte de la tribu, que sovint cita la terapeuta familiar argentina Laura Gutman (vegeu quadre adjunt). “Realment a les ciutats et pots sentir molt sol a l’hora de criar els nens i et fa falta aquesta tribu que nosaltres, per sort, hem trobat a El Ramat. És cert que seguim tenint els amics de la feina o dels estudis, i la família a Barcelona, però quan et canvies de ciutat has de començar de nou i els nens t’ajuden a arrelar-te”, opina.

Un dels principis d’El Ramat és fer les activitats com més econòmiques millor. Per al juliol estan preparant un sopar a la fresca al cèntric carrer Sant Jaume de Rubí, on cadascú portarà de casa el menjar assignat. “Volem reivindicar la ciutat per als nens i les famílies, com deia Francesco Tonucci, on, ni que sigui per unes hores, els cotxes no siguin els protagonistes”. Canadell veu que les ciutats són hostils i dures per a la criança i per això recomana l’empoderament de la família amb grups, tribus, com El Ramat. “Econòmicament no m’ha suposat cap esforç. De fet, si algú necessita roba per a la neu, un cotxet o el que calgui, avisa i algú ho dóna o ho deixa”. Diu que si s’hagués de tornar a traslladar de ciutat, “el primer que faria seria crear un grup com aquest”. I afegeix: “Em tranquil·litza saber que quan el meu home treballa el cap de setmana, tinc on portar els nens i deixar d’anar sempre al parc. Fins i tot tenim algun divorciat que ve encara que no li toqui tenir els nens, perquè s’hi sent a gust”. I, tot això, sense obligacions d’assistència ni quotes. “El que defineix millor El Ramat és que tot ho fem d’una manera sana, natural i amb humilitat, i que és un grup obert i flexible”, conclou Canadell.

stats