Per a tots els gustos. Oferta inesgotable d'extraescolars

El mestre d'escacs Xavier Àvila esmenta els beneficis acadèmics que poden aportar els escacs a les criatures. El més destacable, la concentració, amb tot el que comporta: "Observar, mirar, visualitzar, reflexionar i reaccionar, analitzar les seqüències i les accions següents". També s'estimula el pensament abstracte en cada una de les jugades que es pensen prèviament. Amb els escacs també es poden preveure altres beneficis socials, com ara el fet que és una activitat en la qual poden jugar noies contra noies, petits contra grans. "Els escacs no tenen edat, ni sexe ni classes socials", comenta Xavier Àvila. I encara més, són un entreteniment lúdic, en el qual aprenen i competeixen al mateix temps. I com a joc, "el que més m'agrada ensenyar als alumnes és que ajuda a pensar", conclou Àvila. Els escacs poden ser una bona opció com a extraescolar, però també són un joc ideal per compartir estones d'oci actiu entre pares i fills o entre germans o amics. Si hi voleu iniciar els vostres fills, o vosaltres mateixos, podeu fer ja aquest estiu les primeres passes a través d'internet. Aquí teniu alguns enllaços per practicar a casa: www.jaquemate.org; www.buho21.com; www.escacs.cat

Sies té en compte que "les criatures estan sotmeses a estímuls externs", la classe de ioga els ajudarà a mirar al seu interior, explica Carme Mora, de l'Espai de Ioga de Lleida. A més, amb el ioga, aprenen a relaxar-se, concentrar-se en el seu silenci, calmar-se i, sobretot, a relacionar-se amb les seves emocions, per la qual cosa pot ser una activitat molt indicada per a les criatures més inquietes i bellugadisses. La professora, delineant de professió i mare de dos fills de 22 i 16 anys, recomana el ioga a partir dels 4 anys. De fet, a l'Espai de Ioga hi tenen dos grups, un que va de 4 a 7 anys i un altre que va dels 7 fins a l'adolescència. En el grup de 4 a 7 anys "els comencem a educar per concentrar-se en el seu interior" però d'una manera molt lúdica. "Les criatures fan el pont, fan l'arbre", sempre amb la idea que tenen moltes ganes de jugar i d'expressar-se. En el segon grup, els més grans, ja fan "classes més estructurades", explica la Carme, en les quals treballen la respiració i es concentren en la correcció postural. Podeu agafar idees a: www.espaideioga.es

Ladirectora i formadora del mètode Leonarmi, Noemí Suriol, recomana una activitat concreta segons l'edat de les criatures. Entre 0 i 3 anys, "el més recomanable és que siguin compartides amb els pares, per reforçar vincles", explica. Algunes de les propostes són el Baby Música, l'Explorador i altres activitats motrius en què aprenen a comprendre el món, adquireixen uns hàbits o se'n surten de petites dificultats al costat dels pares. A partir dels 3 anys i mig i fins als 5, Leonarmi proposa continuar amb la línia de moviment, també orientat a les peripècies motrius, com ara acrobàcies, salts, agafar-se amb trapezis, anelles. "Tonifica i reforça el cos, des de les mans fins als peus", explica Suriol. A partir dels 5 anys, es pot optar per judo, "però un judo educatiu, no competitiu". La criatura aprendrà a equivocar-se, a caure, a tornar-se a aixecar. "Creixeran com a persones, i aprendran a no tenir por dels enfrontaments, a defensar-se amb respecte". La natació és una altra de les grans apostes, "recomanable des que neixen". És una activitat global, de supervivència, i que amb el mètode Leonarmi els preparen per saber nedar a partir dels 2 anys, i a nedar amb estil a partir dels 4. I hi ha altres activitats ideals per als infants com el patinatge i la capoeira. En trobeu més detalls a: www.lenoarmi.com

"Els tallers que tenim més plens són els de plàstica, pintura, còmic i escultura", explica Eva Sala, una de les responsables de Traç. El de còmic està adreçat a criatures a partir de 9 anys, i el projecte és molt engrescador, perquè els petits s'han d'inventar una història, l'han de caracteritzar, hauran de crear uns personatges, un paisatge. Després l'hauran d'enquadernar i conventir-ho tot plegat en un petit llibre. El de plàstica està adreçat als petits, d'entre 5 i 7 anys, i fan treballs variats (fusta, ceràmica, pintura), que els va molt bé per desenvolupar la psicomotricitat. En el mateix taller, però en el grup dels més grans, hi poden escollir un projecte, de manera personal, i anar-lo desenvolupant al llarg del curs. Pel que fa a beneficis, l'Eva destaca el plaer de sentir-se lliures per expressar-se. "Són en un lloc on no passa res si es taquen, cosa que agrada especialment als més petits". També hi ha la part destacable de la psicomotricitat fina, que treballen intensament. Un primer tast de les opcions artístiques, per exemple a: www.escolatrac.com

Beneficis com la concentració, reforçar l'aprenentatge del llenguatge i millorar l'expressió artística són alguns dels que ofereix la música a les criatures. L'escola Trémolo, formació musical de Barcelona, permet que els infants, des de ben petits, tinguin contacte amb la música. Entre 1 i 2 anys hi ha l'opció de la sensibilització musical, en què, acompanyats d'un adult, fan activitats com jocs de falda i de ritme o contes i titelles musicals per descobrir la música clàssica, per exemple. Quan tenen de 3 a 5 anys és el moment de la iniciació musical. "Comencen a interioritzar el ritme, a reconèixer les notes d'una melodia i a cantar", explica Bernat Padrosa, de l'escola Trémolo. També serà el moment de fer alguna activitat al voltant d'un instrument determinat i de conèixer els principis de l'escriptura musical. A l'etapa de primària és el moment del grau elemental. Entre els 6 i els 8 anys és el moment d'escollir un instrument i d'aprofundir en el llenguatge musical i de començar a tocar en grup. Primària també és l'època del cant coral, que es distribueix entre el grup dels petits (1r, 2n i 3r de primària) i dels grans (4t, 5è i 6è de primària). Sigui com sigui, "Trémolo ofereix una formació musical reglada, però també personalitzada", explica el Bernat. Els alumnes de secundària també tenen una oferta pròpia que va des de classes d'instrumentfins al cor jove. Detalls a: www.tremolo.cat

L'aprenentatge d'un idioma estranger s'ha convertit en un ideal de moltes famílies. Ara bé, la catedràtica de filologia anglesa de la Universitat de Barcelona i coordinadora del grup de recerca d'adquisició de llengües GRAL, Carme Muñoz, argumenta que no cal apuntar-los des de ben petits perquè n'aprenguin. De fet, tant pot estar bé fer-ho des de petits com des més grans, l'únic que és important és que l'acadèmia on vagin garanteixi un contacte real amb l'idioma, "i no que se segueixi fil per randa un llibre". "Acostuma a passar que les criatures segueixen a l'acadèmia el mateix llibre que a l'escola, i llavors és contraproduent perquè a l'acadèmia avancen la lliçó, i quan la toquen a classe, s'avorreixen", explica la catedràtica. En aquest sentit, pot ser més beneficiós "mirar els dibuixos animats en anglès", perquè escolten l'idioma d'una manera lúdica. Estudiar anglès és un clàssic, però cada vegada hi ha més famílies que es decanten pel xinès. Ho han notat a la Casa Àsia de Barcelona, on un centenar de criatures d'entre 3 i 18 anys hi estudien xinès. La proposta que ofereixen per al següent curs és obrir 4 o 5 cursos nous. Per si us interessa: www.casaasia.es