Molt sovint, i en situacions molt variades, es comenta que s’han perdut els valors. Aquest comentari es fa a casa, al carrer, al mercat i en llocs on hi ha persones de totes les edats. Ara bé, és cert que potser el sentim més entre la gent gran i especialment en relació amb com respon la canalla i el jovent. La frase més utilitzada quan es fan aquests comentaris és: “Avui en dia s’han perdut els valors! Això abans no passava!”
Si mirem de concretar millor el que s’enyora, potser té a veure únicament amb unes conductes que eren bàsicament aspectes formals i que es consideraven com a respecte. Potser per això no s’arriba al fons del tema ni a plantejar que si haguessin sigut tan clars segurament els hauríem transmès. La societat actual ha renunciat a alguns aspectes formals que posaven una capa de bona educació i quan hem relaxat aquests formalismes la gent adulta no hi ha trobat els valors que se’ls suposaven. Cal, doncs, fer una mirada més a fons per veure que algun d’aquests formalismes s’han de recuperar i dotar-los de contingut, perquè permeten mostrar el seu valor i afavoreixen tant el respecte i la convivència com una millor relació.
El respecte és mirar i veure les persones del voltant i reconèixer el seu valor, sense consideracions externes de cap tipus. Mereixen ser respectades i això s’ha de mostrar amb formes de relacionar-nos que no trepitgin ningú. És comprendre que no som el centre del món i per això no tot està permès. Així, mirarem de no cridar on hi ha altra gent, de cedir el pas, de demanar les coses sisplau i donar les gràcies, de saludar, de respectar les feines de les persones, de no posar els peus als seients públics i un llarg etcètera. No és una qüestió d’estètica o de formalismes, sinó de respecte i de valorar que hi ha espais on cal respectar la convivència.
En aquesta línia seria igualment interessant recuperar el valor del llenguatge, ja que és amb les paraules que mostrem com ens relacionem i normalment el seu significat dóna sentit a la comunicació. Hi ha paraules que molesten. I paraules que han perdut el sentit. Dir-li noia a una àvia de 75 anys és tan inapropiat com dir-li senyora a una noia de 15. Curiosament als avis no se’ls diu nois. Veure com utilitzar les paraules tot donant valor al seu significat i sense formalismes superflus seria una bona idea.
