OLGA VALLEJO

El sentit de les festes de Nadal

Les festes de Nadal són dies de trobades familiars, sobretaules infinites, la il·lusió de la canalla, bones intencions i desitjos per a l’any que comença. Una tradició que té esperit nadalenc i que per als creients té un valor afegit extraordinari 

El sentit de les festes de Nadal / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

Llums i color, pessebres, arbres, tions i caganers. Galets, canelons, neules i raïm. El poema i les nadales. La grossa, la missa del gall, l’Home dels Nassos i la Cavalcada. Amb aquests referents identifiquem clarament les festes nadalenques.

Al món occidental el Nadal commemora el naixement de Jesucrist. Una part important de la societat europea segueix celebrant-lo, amb diverses manifestacions, amb un sentit de fe, però també amb un sentit de pertinença cultural i simbòlica a aquest horitzó cristià. El professor Pablo Vidal, antropòleg de la Universitat Catòlica de València, explica que la presència creixent de ciutadans d’altres cultures i el procés de secularització de la societat han provocat diversos canvis en la celebració d’aquestes festes: “És possible que algú celebri l’estació, sense més pretensions, o fins i tot que felicitin les festes, sense entrar en més detalls”, apunta el professor.

Per a la família de la Maria Ángeles aquests dies són especials. Són cristians practicants que celebren el naixement de Jesús. “Ha nascut el nen Déu que ve a salvar-nos, ens deixa la seva paraula i el seu exemple de vida, dient-nos com hem de comportar-nos per arribar al cel vivint conforme a Déu”, explica. Els seus quatre fills ja són grans, tenen entre 16 i 25 anys i la gran és mare, però des de ben petits han viscut amb la presència de Déu. “Saben perfectament què representa el Nadal i han anat a catequesi, tot i que la catequesi més gran és la que fem a casa en el dia a dia, parlant amb ells. És com amb la família, els tens presents encara que no siguis cada dia amb ells. Nosaltres resem i parlem amb Déu, que físicament sembla que no hi és però que sempre és al costat nostre”, assegura. Tenen clar que aquestes festes reviuen el que viuen durant tot l’any, amb la diferència que ho celebren més perquè és la data en què el nen Jesús va néixer.

La nit del 24 sempre la celebren amb la família de casa. Ara que els néts són petits avancen la Missa del Gall i hi van a la tarda o el vespre ( missa del pollet ). Després de la missa preparen el sopar, sense grans despeses però amb extres que normalment no es permeten. Canten nadales i resen davant del pessebre. Per Nadal i Sant Esteve es troben a casa dels pares amb cunyats i nebots de l’un i de l’altre, alternant-se any rere any. Són dies de pocs excessos, tot i que els Reis els duran algun regal. També hi haurà temps perquè els fills participin amb amics visitant gent amb pocs recursos per dur-los menjar, o cantar nadales i fer companyia a gent gran que està sola.

Descobrint el Nadal

Aquest és el primer any que el Nahee (2) celebra el Nadal a Catalunya amb els seus pares, la Natàlia, catalana, i el Hee, coreà. Per al Hee és difícil entendre com són les nostres festes nadalenques: “A l’Àsia només ho celebrem amb la família més pròxima. Hem importat la tradició de Santa Claus que ens porta regals i tenim festa el dia de Nadal, però les grans celebracions amb la família extensa són per Acció de Gràcies, i el nostre Cap d’Any és al febrer”, comenta el Hee. La Natàlia afegeix que ell es perd entre el tió, el Pare Noel i els Reis. I sobretot el sorprèn que la gent no vagi a missa. “El primer Nadal que vam passar junts amb el Nahee vivíem a la Xina, i allà no se celebra com aquí. Estava enyorada, acostumada a les grans trobades familiars a casa de la meva àvia. Li vaig deixar clar que per a mi era Nadal i que era important. Vam comprar una mica de decoració nadalenca i ens vam fer un detall”, explica satisfeta.

Els pregunto pel que volen explicar al seu fill. El Hee ho té clar, vol que el nen cregui en Déu com ell i que conegui i entengui la tradició. “Aprendrà de nosaltres -diu-, no caldrà explicar-li gaire res perquè s’ho trobarà a la família i ho entendrà”. A casa de la Natàlia mai han fet cagar el tió. Els regals els portaven el Pare Noel i els Reis, però tot i no tenir la tradició han decidit plantar un tió a casa després de l’interès que ha mostrat el Nahee pel tió de l’escola bressol. Es nota que és Nadal, dono una ullada a la sala i no hi falta cap detall. “Això ho fa el meu germà -somriu satisfeta la Natàlia-, sempre esperem que torni de Londres, on viu, per decorar la casa. A partir de llavors tenim la sensació que ja arriba el Nadal, ens motiva a tots”.

L’esperit nadalenc

Alguns antropòlegs parlen d’una religiositat laica, amb pervivència d’un substrat cristià que encara està present en la nostra cultura. La presència simbòlica de pessebres, les nadales, assistir a la missa de Nadal, la carta als Reis d’Orient, fins i tot per als que no són cristians practicants, és una realitat i formaria part del que es coneix com a esperit nadalenc, se sigui creient o no. És una tornada als nostres orígens culturals, a la nostra identitat i a les nostres arrels.

Participar d’aquestes festes subratlla un sentiment de pertànyer a la comunitat, i per això el professor Vidal creu que aquestes festes seguiran sent un referent durant molt de temps, perquè no és possible entendre la nostra realitat cultural sense fer referència a les nostres arrels.

‘Visual thinking’ de tradicions nadalenques

Patrícia Rodríguez, mestra, logopeda i psicopedagoga, ha treballat les tradicions nadalenques amb els alumnes de 5è de primària de l’Escola Jesús-Maria de Sant Gervasi, a Barcelona. Un procés dins d’un projecte d’intel·ligències múltiples, utilitzant la tècnica de visual thinking, que els ajuda a sintetitzar i retenir amb més facilitat el tema que treballen. Parteixen del que fan a casa, de la manera com celebren el Nadal, i van construint el seu mural. Paral·lelament, la mestra organitza grups de savis que tracten el mateix tema. Un cop feta la feina cada savi retorna al seu grup d’origen i comparteix el que ha descobert de cada tradició per complementar el visual thinking.

La tradició del solstici d’hivern

Les festes de Nadal giren al voltant del solstici d’hivern. L’origen és el dies natalis solis invicti (dia del naixement del sol invicte), que correspon al 21 o 22 de desembre -la nit més llarga-, tot i que la nit de Nadal s’ha fixat el dia 24. “És un solstici que se celebra a totes les cultures, amb el sol com a part essencial de la natura, que a partir d’aquí comença a créixer fins a arribar al punt oposat, Sant Joan”, explica Jan Grau, expert en tradició popular.

Els orígens

Constantí el Gran, al segle V, és el primer emperador que fa cristià l’Imperi Romà, equiparant el naixement de Jesús amb el naixement del sol. Segons Grau, les festes nadalenques s’expliquen des d’un punt de vista bíblic, amb el naixement de Jesús el 25 -encara que els Evangelis no fixen una data exacta-, el 28 els cristians marxen perquè maten els Innocents, i tornen el 6 de gener per rebre els Reis. Des d’un punt de vista natural, el que es demana és que la natura sigui propícia quan s’acaba un cicle. “Abans es vivia lligat als cicles naturals, depenies del que et donaven la terra i els animals durant l’any. Per aquestes dates no sabien si l’any següent tindrien una bona collita o patirien pestes, per això es decideix fer festa i cridar a l’abundància, trastocant la vida quotidiana, esquitxant de llum i color uns dies que en principi són grisos i avorrits. Per això el vermell és un color càlid que acompanya aquestes festes. Abans anàvem a buscar el grèvol al bosc, i ara també tenim les ponsèties”, explica Jan Grau. L’ alea iacta est [literalment “el dau ha estat tirat”, és a dir, la sort ja està decidida] del Nadal és un moment de celebració en què es demana per la família, que la dona tingui fills, la família continuï i tingui feina i, pel que fa a les bèsties, que les femelles criïn. Són unes festes amb un vessant familiar important: el naixement d’un nen és un crit a la continuïtat, i tant la família com la comunitat desitgen perpetuar-se.

El tió, el caganer i la loteria

També és un temps en què es juga amb la sort, demanant que l’any següent sigui propici. D’aquí l’existència de la loteria, que existeix tal com l’entenem ara des de principis del segle XIX i té el seu origen en els quintos dels pobles. Seguint en aquesta línia el tió és un tronc que cuides, tapes i li demanes regals. Tot un paral·lelisme amb la terra perquè doni fruits. I amb el caganer, adobant-la es torna a la terra el que ha donat, demanant-li que sigui propícia.