EVA BACH

El que uneix de debò és la llibertat

Estem a punt d'encetar un altre any i, de bell nou, són dates propícies per formular desigs i propòsits. Alguns pertanyen al terreny personal i d'altres tenen una dimensió col·lectiva. D'aquests darrers, enguany n'hi ha un de ben especial, controvertit i legítim, que, segurament, espurnejarà en molts dels brindis que es faran per Cap d'Any a casa nostra: el desig que es reconegui què som. Nosaltres brindarem per ell. I ho farem amb els mateixos amics i el mateix esperit amb el qual vam anar a expressar-nos pacíficament i festivament fa pocs mesos.

El que estem vivint des del setembre ençà m'ha suscitat algunes reflexions que he compartit amb els meus fills. La primera, que tot i l'avenç que va suposar la transició democràtica, res no s'uneix de debò en el cor per la força de les armes i difícilment queda unit per sempre de resultes d'una guerra.

Legitimitat

El que uneix de debò és la llibertat. Tant si es tracta de persones com de pobles, el verb estimar és inconjugable sense considerar el dret de l'altre a la llibertat. És molt difícil que es puguin aportar solucions realment assenyades, eficaces i aglutinadores sense tenir-ho en compte. Una segona reflexió és que totes les identitats són igualment legítimes, profundament respectables i indoblegables a argumentacions. I una tercera, que tan important com el mateix desig és la necessitat de vehicular-lo democràticament, de mantenir-nos fidels a la mentalitat oberta i a l'essència integradora que ens són pròpies i, sobretot, de mirar bé i estendre la mà als que no senten com nosaltres però també formen part de nosaltres i d'aquesta terra. Ells també compten i també han de tenir veu i lloc en el futur que hem de construir conjuntament. Per això, en el meu brindis hi haurà el gran anhel del nostre poble i infinitud de bombolles amorosint-lo.