Criatures 08/03/2014

Tenim un problema amb la frustració

M. Jesús Comellas
2 min

No hi ha manera de tenir-hi una certa distància. Com ens fa patir i ens preocupa si les nostres negatives i exigències tindran una repercussió negativa amb la canalla! Els frustrarem? Els traumatitzarem? Exigim massa? Pensaran que som...?

Què passa? ¿Potser encara pensem que podran créixer sense frustracions si els aplanem el camí? ¿Que al llarg de la vida podem passar sense una frustració o altra? ¿O senzillament no veiem que aquelles experiències de cada dia, que potser vivim com a empipadores, són també frustrants? Plou i no havia agafat el paraigua; passa un cotxe i ens esquitxa; hem perdut l’autobús... Què passa amb aquestes? És que sols pensem en les situacions que, per la seva intensitat, són molt i molt frustrants?

Sigui com sigui, està clar que cal aprendre a suportar també les frustracions petites. Aquelles a les quals, en molts moments, traiem importància. Però no sabrem viure les situacions més frustrants si no hem fet aquest aprenentatge amb aquestes que són més quotidianes, si no fem un camí de mica en mica per poder-les resoldre.

Així doncs, això és el que cal fer amb la canalla, perquè no podran estar sempre al primer lloc de la fila, no sempre tindran la joguina que volen, la mare haurà de fer cas al germà petit, el pare no tindrà temps per jugar, no els deixarem veure la televisió o anar a casa d’una amiga... En fi, una llarga llista de negatives que poden ser frustrants i que en un futur seran encara més complicades: el treball de l’escola no té la valoració que voldríem, aquella amiga que tinc ara no em fa cas, o resulta que els deures de l’escola em costen més.

Davant de tot plegat, com podem respondre de manera tranquil·la i amb maduresa? Només serà possible si no evitem aquest aprenentatge amb petites frustracions que, com a vacunes, despertin la capacitat de reacció per saber entendre altres punts de vista perquè les reaccions emocionals no ens desbordin i poder actuar, demanar i explicar tot el que passa pel cap i pel cor. És un aprenentatge com el de caminar: caiem i ens fem mal, però afavorim que la canalla pugui comprendre la vida de cada dia, de manera que podran viure de manera no traumàtica les dificultats i les possibles frustracions que ningú podrà evitar-los.

stats