XAVIER TEDÓ

El petit + gran. Dies de festival

El Més Petit de Tots, festival d’arts escèniques per a la infància, es consolida com el gran aparador d’espectacles per a la canalla

El petit + gran  Dies de festival / FOTO: EL MÉS PETIT Zoom

Fa deu anys es posava en marxa el festival El Més Petit de Tots, amb Sabadell com a epicentre. Una dècada més tard nou ciutats més acullen aquest esdeveniment, que ja s’ha convertit en el més important d’Europa per a la petita infància. Jordi Colominas, director executiu del festival, explica que “va néixer de manera modesta a Sabadell però ja amb vocació internacional, bàsicament perquè en aquell moment a l’estranger sí que es feien espectacles de gran qualitat exclusius per a nens de 0 a 5 anys, i aquí encara no”.

La idea d’implantar un festival d’aquestes característiques a Catalunya va ser pels viatges que la codirectora del festival, Eulàlia Ribera, feia a diferents països d’Europa, com a responsable de LaSala Miguel Hernández de Sabadell, per veure espectacles infantils: “Em vaig adonar que allà les famílies sí que feien cas de les indicacions i no portaven els seus fills de tres anys a espectacles que anaven adreçats a nens de set anys, quan aquí era el pa de cada dia”.

Aquesta especialització ha donat fruits. Aquest any El Més Petit de Tots, que se celebra des d’avui fins al 23 de novembre, arriba als deu anys i ho fa amb la implicació de deu escenaris per celebrar-ho. A banda dels habituals -com LaSala de Sabadell, el Teatre de l’Aurora d’Igualada o L’Escorxador de Lleida- també el Teatre de Tarragona i el Teatre-Auditori de Granollers oferiran aquest any actuacions del festival. Tots ells treballen en xarxa i optimitzen recursos tècnics i econòmics compartint part de la programació i la comunicació i publicitat.

“Fins a la cinquena edició només es feia a Sabadell, però a partir de la sisena es van anar incorporant altres localitats, i ara hem hagut de posar el fre perquè tenim llista d’espera d’ajuntaments”, anota Colominas.

Aquest any la programació tindrà un caràcter més internacional que mai amb treballs que arriben del Quebec, el Brasil, França, Holanda i Alemanya. Aquests dos últims països, juntament amb Bèlgica i Dinamarca, són els grans referents: “Abans si eres exigent i volies portar una actuació potent que no fos el clàssic contacontes havies de recórrer a companyies d’aquests indrets, perquè ofereixen espectacles contemporanis d’intenses experiències sensorials i amb pocs elements narratius, pensats exclusivaments per a infants de 0 a 5 anys”.

Escenografia adaptada

La posada en escena que tenen ja indica l’anhel d’atraure aquest públic. Amb un ritual, una durada o una concepció de l’espai diferents dels habituals per al públic més gran. No hi ha butaques i els nens es posen a l’escenari, on es barregen tots els llenguatges artístics, els aforaments són reduïts, els espectacles duren poc i els artistes els donen la benvinguda. Un plantejament que s’allunya dels paràmetres habituals, perquè l’objectiu és que ells, els infants, siguin també protagonistes d’una vivència intensa.

A tall d’exemple, l’espectacle de creació pròpia Little night, que LaSala Miguel Hernández, Imaginart -promotora del festival- i l’Unicorn Theatre de Londres han fet per commemorar el desè aniversari. Una producció que es podrà veure avui a la sessió inaugural a Sabadell i en diferents teatres del territori les pròximes setmanes. Una experiència audiovisual interactiva adreçada a nens de 18 mesos a tres anys, en què el terra serà una gran pantalla on es projectaran imatges que es veuran reflectides a la roba blanca que els deixaran, mentre es deixen portar per sons estimulants.

Són propostes innovadores que fan d’aquest festival un aparador per mostrar creacions artístiques de qualitat i de proximitat i que el converteixen en un referent en aquest sector artístic tan poc desenvolupat al nostre país. Creacions que ultrapassen les arts escèniques amb una mirada àmplia que captiven petits i grans: “Els adults també hi connecten perquè hem evitat des de l’inici del festival la carrincloneria, l’actitud simplista que domina el mercat amb comptades excepcions, amb espectacles ambiciosos i exigents”, relata l’exdirector de la Fira de Tàrrega.

Festival fet a mida

Colominas considera que “molts festivals que han anat apareixent aposten per reproduir els mateixos patrons que en un festival d’adults, massificant-los i agafant el nen com a excusa perquè hi vagin els grans”. “El nostre públic és més petit -subratlla Colominas-. Un infant de dos o tres anys no se sap les cançons d’un grup i això ens converteix en el festival més gran d’Europa amb aquest grau d’exclusivitat”. Tant és així que cada espectacle estableix a quina edat s’adreça: “Som molt rigorosos amb les edats perquè les diferències són molt grans amb els nens petits. L’espectacle es pot distorsionar o els més menuts poden quedar relegats a un segon pla si n’hi ha de més grans”.

La celebració dels deu primers anys del festival es farà el 22 i 23 de novembre, amb doble sessió de matí i tarda al Mercat de les Flors.