La visió i les pantalles
En néixer, els nens ja hi veuen. Hi veurien abans, si no fos que allà dins és molt fosc. Interpretar el que veuen, però, ja és més difícil. Els objectes canvien de forma aparent si els mires de front, de costat, mig girats... mil formes diverses tot i ser la mateixa cosa. Semblen més grans si són a prop, més petits si s’allunyen. El seu color sembla diferent (és diferent!) segons la llum. I és per això que els nens dediquen tantes hores a l’estudi sistemàtic del món. Tot ho agafen, tot ho remenen, tot ho xuclen, tot ho miren des de tots els angles, tot ho colpegen per veure si fa soroll o es trenca, tot ho llancen per esbrinar quant trigarà a arribar a terra, i si farà flop! o cling!
El seu estudi és tan complet que, en pocs anys, són capaços d’agafar al vol una pilota que els llances. Penseu en la dificultat d’aquest gest aparentment banal: identificar un objecte en moviment, calcular-ne la trajectòria i velocitat, decidir quina de les teves dues mans és la més adequada per a aquesta tasca, calcular una trajectòria d’intercepció i agafar la pilota. Un sistema antimíssils té uns minuts i poderosos ordinadors per fer tot això en cas d’atac nuclear; un nen ho fa en dècimes de segon.
Per aprendre tot això, el nen necessita observar el món real: objectes que es mouen seguint les lleis de la física. Objectes que es mouen sobre un fons immòbil. Al món real, gairebé tot està quiet. Un partit de futbol és una gran taca verda amb algunes persones que a vegades es mouen. Una carrera de Fórmula 1 és una cinta grisa d’asfalt per la qual de vegades passen cotxes.
A la tele, els objectes no segueixen les lleis físiques. Ara són grans, ara són petits; si ha una carrera, és el cotxe el que està fix al centre de la imatge mentre els arbres i les cases es mouen; la cara d’una persona es converteix a l’instant en la cara d’una altra, torna la primera, ara un paisatge, ara un vaixell, ara tot explota, ara un anunci de perfums... És per tot això que l’Acadèmia Americana de Pediatria recomana que les criatures de menys de dos anys no estiguin exposades a pantalles. A cap pantalla; ni televisió, ni ordinador, ni tauleta, ni mòbil. Es pensa que podrien interferir en el desenvolupament de la seva visió. Citaré una sola excepció en la norma, molt actual: quan la videoconferència és la manera que té el nen de veure les persones que estima.
