EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

‘Half-term’

“Com? Que el nen té vacances ara? Ostres, i com us ho feu?” La reacció és si fa no fa sempre la mateixa. Acabes d’explicar el motiu de ser a Catalunya uns dies amb el teu fill, els dius que a Anglaterra cada mes i mig tenen una setmana llarga de vacances i, francament, no se’n saben avenir. El primer que els ve al cap és què coi fem aquests dies quan nosaltres no tenim festa, quan ens toca treballar com cada dia mentre el nen té festa. De seguida els ve al cap aquell invent de la “setmana blanca” que tan poca fortuna va tenir entre els pares i mares implicats. Et recorden com va fracassar entre protestes de progenitors que no sabien què fer amb la canalla amb aquests dies de pausa que el departament d’Educació els proporcionava. No, no va funcionar, tothom se’ls va tirar a sobre. “Quines ganes de posar encara més entrebancs a la famosa conciliació laboral”, senties a dir per tot arreu.

I, tanmateix, aquesta polèmica va servir per a una cosa, per desemmascarar el concepte d’escolarització que tenim tots inculcats. Siguem sincers, l’escola és un abocador de criatures. O, si ho voleu sentir d’una manera una mica més amable, un immens pàrquing on poder col·locar els nens mentre treballem. Tant se val que es passin vuit hores seguides memoritzant i assimilant coneixements a granel, sense pausa per poder pair-los. Tant se val que surtin d’allà com qui surt d’una gàbia, amb unes ganes boges de córrer i saltar i cridar i tot el que se suposa que haurien de fer a la seva edat. Són nens i nenes, només ara, però els anxovem setmana si setmana també dins de quatre parets tot el sant dia, i quan surten ens encarreguem de colgar-los de deures, no fos cas que les poques hores lliures que els queden puguin ser utilitzades per fer de nens.

El millor del cas és que, quan ho planteges, tots tenen clar que és molt millor deixar-los una setmana lliure cada dos mesos i escurçar les vacances d’estiu que no pas fer-ho tot seguit i després donar-los dos mesos i mig llargs perquè tinguin temps d’oblidar tot el que han après durant el curs. Però no fem res, és com ho hem fet sempre. I aquí és quan arriba la prova final que demostra que el sistema anglès no és tan contra natura com ens pensem. Queda clar quan som nosaltres els que preguntem: “I a l’estiu també teniu tres mesos de vacances, igual que ells? No? Ostres, i com us ho feu?”