14/01/2022

Tothom amb la mateixa joguina?

2 min

Pocs dies abans de Reis alguns noticiaris de TV destacaven el fet que una determinada joguina fos un èxit de vendes, s'hagués exhaurit a totes les botigues i hi hagués una mena de mercat paral·lel per comprar-la amb el preu triplicat. A TV3, el periodista que ho explicava duia a les mans la joguina en qüestió i en mostrava alegrement la marca. ¿Per què molts periodistes consideren noticiable que una joguina, un llibre o un espectacle tingui èxit comercial? Certament, les xifres de vendes són una dada objectiva. En canvi, la qualitat didàctica és més subjectiva i, per jutjar-la, s'ha de tenir criteri. Però com que tenir criteri és més complicat que comptar joguines venudes, el periodista opta pel que li és més senzill. Per desgràcia, això mateix fan de vegades els Reis d'Orient que, il·luminats per la notícia de la tele, compren la joguina exitosa i s'estalvien de pensar-hi més. Això mateix passa amb els llibres, el teatre, el cinema i tants altres productes culturals: es confon l'èxit amb la qualitat. Quedi clar que no és que no hi hagi productes culturals de bona qualitat que, a més a més, siguin d'èxit, però no hi ha gaire relació entre una cosa i l'altra.

Hi ha una tendència comprensible, i sana, a compartir uns mateixos productes culturals. Ens agrada formar part d'un grup de gent amb determinats interessos, perquè així podem parlar i compartir un llibre, una pel·lícula, un espectacle. Però sempre m'ha semblat necessari (a més) cultivar la tendència contrària: anar descobrint les nostres pròpies afinitats, que ens poden portar a seguir escriptors poc coneguts, a emocionar-nos amb cineastes que ja no segueix ningú, a ser amants de la música renaixentista o a entusiasmar-nos amb la llengua o amb la cultura d'un altre país. Doncs això és també aplicable a les nostres criatures. Quan els convidem a llegir un llibre, els ajudem a decidir quina joguina demanaran als Reis o els proposem de compartir una pel·lícula, podem optar per l'èxit de vendes, com el periodista de la tele, o mirar de tenir criteri propi i d'ajustar els productes culturals als nostres valors –estètics, econòmics, mediambientals, culturals, etc.–i a la personalitat de la criatura. S'ajusta a aquests valors, la joguina d'èxit? O més aviat ens convida a seguir presoners d'un consumisme cec que respon més als interessos econòmics que no pas als nostres valors i als nostres criteris sobre l'educació?