24/12/2016

Tornem-hi amb l’informe PISA

2 min

És evident que és important fer avaluacions de manera més o menys sistemàtica i que, amb diferents formes de control, cal revisar i reflexionar, per poder descobrir formes de millora. Aquesta pràctica cal que sigui tant individual com col·lectiva i no l’hem de veure només com a forma de control per detectar problemes, sinó com a manera de valorar tant el que s’ha fet -i trobar-hi avantatges i satisfacció- com els aspectes que es poden canviar -per trobar una resposta millor (que no vol dir només un resultat millor)-. Com podem anar a comprar? Com ha sortit l’obra de teatre? Com hem jugat avui a...? Serien situacions per valorar, però no cal que ho fem de manera molt exagerada ni que hi pensem com si fos un examen.

Quan es parla de l’escola es focalitza aquesta revisió només -o molt bàsicament- en els resultats escolars i per això comencen els neguits, les comparances i les pressions. Per una banda, és cert que hi ha poca coherència entre el que es fa a l’escola i el que es demana després tant a la mateixa escola com des de les formes d’avaluar internacionalment. I és quan sorgeixen protestes i comentaris, malgrat que no aconseguim posar el focus allà on correspon.

Per millorar aquest rendiment, com que quedem malament en públic (és a dir, davant del món), es busquen fórmules que possiblement no són prou apropiades. Una d’elles és demanar a les famílies que ajudin a millorar aquests rendiments: poden venir a l’escola i fer reforç als que no tiben; que facin els deures escolars a casa; que ajudin la canalla a llegir cada dia; que motivin els petits a estudiar. Però això és cosa de l’escola, no?

I una reflexió més. Es continua veient que l’origen social de la canalla és un factor de desigualtat. Per què no treballem per acabar amb aquesta injustícia? És cert que en molts llocs hi ha una gran implicació de la comunitat per revertir la tendència, però la pregunta es planteja de forma semblant: cal que tothom es posi a millorar aquests resultats? ¿O cal un canvi, de comú acord amb l’escola, perquè es canviï la manera d’aprendre? Per què no es focalitzen les ajudes externes en aquells aspectes que afavoreixen el desenvolupament global de totes les criatures: teatre, música, esport no competitiu i les relacions en un marc més ampli que l’escolar? Pensem-hi.

stats