Trilogia d’articles
Tenim un primer article a punt per a una revista d’aquestes que, segons alguns, tenen un gran índex d’impacte. Només ens cal redactar els resultats i les conclusions que, a grans trets, us avancem tot seguit. Després d’anys d’observació no participant en un lloc tan popular i significatiu com és el mercat podem afirmar que existeixen tres tipus d’home: l’autònom, el dirigit i l’aparcat. L’home autònom és aquell que, segons diuen les nostres estadístiques, es lleva d’hora i va a comprar tenint al cap el que necessita; a les parades, aquest home observa, pregunta i acaba prenent decisions. Després hi ha l’home dirigit, que és un home que es caracteritza perquè no arriba tan puntual al mercat i sempre va amb una llista a la mà que observa de manera quasi obsessiva; no pregunta, demana just el que llegeix al paper i si té algun dubte usa el mòbil per resoldre’l. Finalment l’aparcat –també en podríem dir l’home de companyia- que no arriba ni eixerit ni puntual al mercat, que acompanya una altra persona i que es limita a dur el carro i, en alguns casos, a seure en algun racó per esperar.
El segon article tractarà sobre el mateix, però en aquest cas observarem les dones. N’hi ha d’aparcades? Depenen de la llista que algú altre els ha confeccionat? Es mostren autònomes? Com us podeu imaginar, nosaltres ja tenim les nostres hipòtesis fetes, però, atès que aquest tipus d’estudis requereixen no ser presoners dels prejudicis i aportar dades objectives, no podem avançar encara res.
Tancarà la trilogia un article d’alt impacte en què portarem els resultats a la realitat de les aules. En aquest article, formularem un primer objectiu que vindrà imposat per les recerques prèvies: ¿actuen els nois i les noies de la mateixa manera que els homes i les dones als mercats? Tot seguit vindran uns altres objectius que al nostre entendre seran més rellevants: ¿tenim en compte els docents les diferències de tracte que requereixen els tres capteniments? ¿Preveu en algun moment el currículum oficial que als centres hi ha també alumnes autònoms, dirigits i aparcats? ¿Fins quan actuarem tots tenint en el nostre imaginari un alumne que sap quan i com ha de preguntar, que sap què necessita i per a què ho necessita i que pren les decisions que nosaltres havíem previst? Mestres i planificadors curriculars, ens veiem al mercat.
