Tens converses de qualitat?

La qualitat de les relacions té molt a veure amb la qualitat de la comunicació i del tipus de converses que mantenim amb les persones més properes a nosaltres. El psiquiatre canadenc Eric Berne va definir sis nivells de comunicació, que van del més simple i superficial al més complex i profund. El primer i més elemental són les fórmules rituals estereotipades, és a dir, les expressions de cortesia i salutació com ara “bon dia”, “sisplau”, “gràcies” o “disculpa”, també les converses d’ascensor sobre el temps o similars. El segon nivell és el que practiquem quan parlem dels altres, i engloba crítiques, tafaneries i rumors. El tercer i el quart consisteixen tots dos en parlar d’un mateix: el tercer se centra en expressar idees, opinions i coneixements, mentre que el quart fa referència a explicar vivències i experiències personals, la qual cosa sol comportar una mica més d’implicació. El cinquè té a veure amb compartir sentiments, i el sisè i darrer –el més íntim, acurat i evolucionat–, amb cultivar l’afecte i l’amor. Qualsevol dels nivells inferiors agafa una altra volada si es practica des de la perspectiva d’aquest darrer. No és el mateix dir “bon dia” com a signe de bona educació que dir-ho somrient i desitjant de cor un bon dia. L’economista i escriptor català Ferran Ramon-Cortés n’estableix cinc de molt similars i complementaris als de Berne: parlar de coses, parlar dels altres, parlar de mi, parlar dels meus sentiments i parlar dels sentiments que hi ha entre nosaltres. 

Totes dues classificacions resulten esclaridores i útils per valorar la qualitat de les nostres converses. Esdevé realment revelador preguntar-nos quin nivell o nivells practiquem o predominen en la relació amb els fills i filles, amb la parella, els pares, l’alumnat, les amistats, els col·legues de feina i la resta de relacions significatives de les nostres vides. Probablement, ens sorprengui descobrir que en moltes no passem del quart nivell de Berne o del tercer de Ramon-Cortés. I que els dos darrers nivells els solem donar per suposats i no els fem explícits o patents. Convé adonar-nos-en i practicar-los de manera intencionada i conscient, atès que són els que estrenyen vincles, ens permeten establir una vertadera connexió personal i ens omplen i acaronen de debò per dins.