LA SETENA HORA

Haurem de parlar de...

Tant se val si aquest estiu ens convertim en cargols i anem amb la casa a l’esquena a fer la volta al món. O si estem sota l’ombra generosa d’un desmai i llegim Kafka o la carta de Barbiana. O si entre remullada i remullada ens estirem damunt la tovallola de manera indolent, com els adolescents quan s’apoderen dels sofàs. O si ens quedem a casa a veure totes les sèries que ens hem perdut al llarg del curs amb el ventilador endollat. Fem el que fem, hem de trobar temps per escriure la llista dels temes que ens ompliran de feina el curs que encetarem al setembre. Cada tema es desenvoluparà segons les necessitats de cada grup, cada edat, cada criatura, cada jove. En suggerim uns quants.

El canvi climàtic. Hem d’entendre que no hem de salvar la Terra, perquè la Terra no té moral ni ètica. El que necessitem són polítiques generals i accions concretes i personals que permetin la vida, la humana i la que bategem amb altres adjectius i de la qual traiem profit. Hem de parlar de les desigualtats socials, ajudar a entendre que la nostra singularitat ens pot portar a potenciar noves desigualtats i que convé, sobretot des del món de l’educació, compensar-les, impedir que la diferència creï noves desigualtats. Cal parlar de pobresa, de fluxos migratoris, de persones amb drets i deures que han de fugir de casa seva perquè tenen gana o perquè pateixen una guerra, del que hem de fer per responsabilitzar-nos de les vides dels altres i no esperar que la nostra consciència quedi sacsejada només quan veiem el cos d’una criatura morta en un riu o una platja. Cal parlar de la bondat i la maldat humanes, de la responsabilitat que tenim en la construcció de la casa comuna.

Tindrem un nou curs per obrir portes i finestres que ens ajudin a valorar les decisions que es prenen, tant a favor nostre com a favor dels altres. Cal convertir cada centre escolar en un temps i un espai per lluitar contra la violència, i denunciar amb la nostra activitat quotidiana els avanços de les extremes dretes. Ens cal parlar de la bellesa i també del sofriment. Cal pensar i repensar un currículum militant a favor de la vida, en què tinguin cabuda maneres de fer front a la ignomínia, com la de Carola Rackete i Oscar Camps. És urgent i no hi valen excuses.