16/06/2018

Diferents llenguatges

2 min

Sembla que estar al dia de la modernitat, estar al cas dels canvis que fa la societat, ha de comportar un guany de recursos, habilitats, competències i sabers. Mirat així el progrés no seria cap pèrdua, sinó una millora. Però hi ha un tema que, si més no, sembla contradictori, i és la manera com es valoren les persones grans. Si donem una ullada panoràmica veiem que hi ha hagut canvis en la manera com es valoren les aportacions de la filosofia i la literatura al llarg del temps. El llenguatge verbal era fonamental per poder pensar, raonar, reflexionar, expressar idees i assolir saviesa, una valoració que es va mantenir al llarg dels temps.

Però sembla que ara han canviat les prioritats i es valora tant la tecnologia que sembla que només poden tenir saviesa i coneixement les persones que estan al dia dels canvis en els dispositius i dominen el llenguatge tecnològic. D’aquest àmbit tècnic i tecnològic qui en té més coneixement són les generacions joves, per l’ús que en fan, l’interès que els desperta i les pràctiques professionals. Però aquesta és una interpretació esbiaixada que deixa fora de lloc moltes de les persones, alhora que molts coneixements es menystenen perquè no tenen la mateixa categoria de modernitat.

A més, no ens enganyem: no és aquest l’únic saber. Per què donem aquesta categoria a la tecnologia? Per què ens hem oblidat de la poesia, la filosofia, la història, l’art i aquests llenguatges que ens permeten construir pensament i desenvolupar la capacitat de reflexió, d’anàlisi i de comunicació humana? Quin lloc donem al llenguatge musical, visual i plàstic, corporal? Quan necessitem expressar sentiments -no només emocions- i pensaments veiem que sovint ens falten paraules. Per què no donem importància als dibuixos quan són una font claríssima d’expressió? Per què ens agraden més les emoticones o les xarxes virtuals que els matisos i les relacions interpersonals?

No cal que fem lleis per regular l’ús de les tecnologies i els dispositius. Potser el que cal és potenciar les relacions, els debats, el joc al pati, les assemblees per compartir punts de vista; proposar dilemes, establir comparacions de situacions i fets, o explicar una idea amb més matisos i no només amb paraules comodí com ara xulo, guai o d’altres que serveixen per a tot i per a res.

stats