LA SETENA HORA

La lliçó de l’Álvaro

No coneixem personalment l’Álvaro Ciudad. Tenim notícia d’ell per les pàgines del suplement Comarques Gironines d’aquest diari. Se’l veu en una fotografia. És un adolescent que mira a la càmera directament, buscant els ulls dels que estem darrere. Està mig agenollat i aguanta el cos en un patí, un d’aquests nous medis de transport que a poc a poc i amb bona lletra van omplint els nostres carrers.

L’Álvaro és exalumne de la Farga de Salt i comenta què ha significat el seu pas per aquesta escola. Diu coses com aquestes: “A la Farga vaig aprendre a no jutjar ningú pel seu color de pell o pel seu origen”. Després afegeix: “Em sento amb deute amb l’Escola La Farga. Tot el que hi vaig aprendre, acadèmicament i com a persona, no té preu i és un bagatge que portaré dins meu per sempre més”. Una experiència que es porta a dins i que es projecta cap enfora. Una experiència de present que il·lumina el futur, un futur que serà millor. Un nen d’aquí que descobreix el valor de la diversitat, que sap que la diferència, si no és portadora de noves desigualtats, sempre és enriquidora. L’Álvaro ha après tot això tan fonamental de manera racional i emocional, sense fronteres de cap mena. Sap que sense els altres som ben poca cosa.

També parla de les qualitats que ha de tenir un bon mestre. Remarca la passió que tot mestre ha de mostrar per donar importància al coneixement, un coneixement que es posa al servei de la comunitat, que és quan pren el seu sentit més important.

L’Álvaro té clar que si és com és en bona part és gràcies a la seva família i a l’escola, i que ha de tornar d’alguna manera el que ha rebut. Per això vol editar un vídeo que contribueixi a canviar les mirades segregadores que tenim sobre la immigració. Ell sap que moltes de les actituds i de les conductes socials es donen a l’escola i que la institució escolar pot ser i ha de ser un temps i un espai per ser acollit i per aprendre a conviure i que aquest assaig escolar es pot traslladar a altres àmbits socials.

L’Álvaro ens recorda un valor imprescindible en una societat tan diversa i tan complexa com l’actual i sap que en bona part ho deu als vincles que ha sabut potenciar amb l’ajuda de la família i dels seus i de les seves mestres. Una gran lliçó la que dona aquest adolescent que ens trobarem qualsevol dia amb un patí als peus.