Siguem justos

Aquests dies s’escriu molt sobre la pèrdua de parlants del català i del poc que es fa servir en el món educatiu, sobretot a secundària. Hi ha qui afirma que aquesta és la prova fefaent que el programa d’immersió lingüística ha fracassat. Francament, ens sembla una afirmació molt agosarada. Aclarim, d’entrada, que quan parlem d’immersió a Catalunya estem parlant d’un programa que va evitar la separació d’alumnes en funció de la llengua familiar. Aclarim, també, que ens referíem a dues llengües, el català i el castellà, una de les quals era fins aleshores, i tret d’honroses excepcions, absent a l’escola. Hi afegiríem, per acabar, que en molts dels barris on es va iniciar aquest programa les esquerres hi tenien un paper important, motiu pel qual vam concebre que la recuperació de la democràcia estava íntimament lligada a la recuperació de l’escola, de l’escola catalana. 

L’encàrrec que se li fa a l’escola és ben senzill d’expressar: al final de l’etapa obligatòria els nois i noies d’aquest país –no els de Sòria, posem pel cas– han de ser competents en l’ús de la llengua catalana. I l’escola compleix, encara que en alguns centres s’hagi abaixat molt el llistó i no s’hi posi remei amb certa contundència. Però en línies generals l’escola ha complert i compleix. La millor prova és que de quaranta anys en avall tothom que hagi estat escolaritzat en una escola de Catalunya pot avui parlar i escriure en català. Una altra cosa és que tingui intenció o necessitat de fer-ho. Però això va més enllà de la immersió. Si al carrer ens acomodem a altres llengües de manera sistemàtica, si podem veure molt poques sèries en català, si els tiktokers i els influencers de torn parlen com parlen, si la capacitat d’entendre i d’expressar-se en català no és un requisit per accedir a qualsevol feina al nostre país, si els equips directius i la inspecció no recondueixen determinades situacions, i si molts altres sis, ¿el problema és de l’escola? ¿El problema és del programa d’immersió?  

Ara convé replantejar la immersió a partir de tot el que sabem i tenint en compte com actuem a les aules per fomentar la competència plurilingüe. Però comencem malament si fem escarafalls d’un programa que impulsen molts equips docents en contextos lingüístics i culturals que avui són molt més complexos que als anys vuitanta.