Si ho fas, fes-ho de bon grat

És bastant natural que fem a desgana determinades coses que tenim l’obligació de fer i no tenim cap ganes de fer. No ho és tant que fem de mal humor coses que no tenim cap obligació de fer, que són opcionals o que hem triat i decidit nosaltres. Si ens demanen un favor i no tenim cap ganes de fer-lo, no el fem. Si decidim fer-lo, fem-lo de bon grat.

Hi ha persones que, quan els demanes una cosa, primer et deixen anar tot un reguitzell d’impediments o d’inconveniències i, quan ja et penses que et diran que no, et diuen que sí. Si t’han d’acabar dient que sí, ¿no es podrien estalviar la primera part? També hi ha persones que et diuen que sí i posteriorment et fan saber les molèsties que han patit. Si el favor ja està fet, ¿cal després una llista de greuges? D’aquesta manera, l’únic que aconsegueixen és treure valor al que han fet i segurament fer sentir malament l’altre, i tot plegat per incontinència emocional pròpia o per incapacitat de dir que no.

A vegades els meus fills -un ja s’ha independitzat i l’altre gairebé- em demanen si poden venir a dinar o a sopar quan no estava previst. O bé, com ara fa uns dies, si poden allotjar-se a casa amb amics seus que venen de fora. Per poc que pugui, acostumo a dir que sí. És obvi que em suposa més feina de l’habitual, però també un gran goig que m’ho demanin i poder fer-ho. L’última cosa que se m’acudiria, un cop he acceptat, és dir-los que m’han causat algun problema o retreure’ls que he hagut d’anar a correcuita per ells. L’alegria de fer-ho és més gran que qualsevol molèstia i quan arriben procuro rebre’ls sempre amb un somriure.

Si diem sí a coses que ens fan canviar plans, ens suposen més feina de la prevista o ens ocasionen algun contratemps, si l’estimació és prou gran i ens permet assumir-ho, deixem de banda els possibles inconvenients i fem la nostra millor cara. Si no, les nostres queixes restaran valor a aquella cosa que probablement estem fent per amor. I si no volem o no podem fer una cosa, cal que aprenguem a dir un no ben dit. Però si hem d’acabar dient un sí, diguem-lo d’entrada i estalviem-nos les queixes inicials o finals. Ensenyem a les criatures que els sís són més bonics quan els oferim alegres i plaents: “Si ho fas, no arrufis el nas. Si no, millor que no ho facis”.