HORMONES, GUIX, ETC.

Més que un regal

Cada any llegim algun article, o escoltem algunes declaracions, de gent que diu que la desaparició a les escoles i als instituts públics de les nadales religioses, els pessebres i de qualsevol altra referència a la religió és un empobriment per a la nostra cultura. És cert que els nostres instituts s’omplen d’estrelles de colors i de cristalls de neu gegants, amb la pretensió d’anar substituint la simbologia religiosa per una altra que sembla més laica, com si volguéssim retornar a l’època precristiana en què la gent celebrava el solstici d’hivern. Però trobo que la presència, o no, d’aquesta mena de símbols és només la superfície de la festa i no en canvia pas l’essència. Els nens de la meva generació érem tots o gairebé tots creients, però no crec que visquéssim el Nadal com la festa del naixement de Jesús, per més que hi insistissin professors i capellans. El Nadal era la festa de la família, i les nadales parlaven de pastorets, de rabadans i de panses i figues i nous i olives. La religió només era present, amb tot el seu pes, durant la Setmana Santa, que ara és una setmana per fer una escapadeta.

El nucli del Nadal és l’hivern, que vol dir recolliment i vol dir família, i per als nostres alumnes de l’escola laica, les coses encara són així. Sense el relat de la religió, la festa conserva la intensitat humana, tot i l’agressió comercial i la presència absurda de Pares Noel davant de les perruqueries. Sense el relat de la religió, també funciona. No podem dir el mateix de la Setmana Santa, que ha perdut el seu sentit per als descreguts. Darrere dels dies de la Passió no hi havia un nucli constitutiu com el que té, per exemple, Sant Joan, la festa que saluda l’estiu, i per això es manté només l’alegria de la Pasqua, que és la celebració de la primavera.

Nadal és una fantasia meravellosa feta de molts ingredients potenciats segles enrere per nadales de lletres sorprenents i, més recentment, pel cinema, des de 'Que bonic que és viure' fins a 'Love actually' o 'Alguna cosa per recordar'. I ara els nostres alumnes també tenen un Nadal fet a la mida del seu llenguatge, amb els seus vídeos i els seus gifts animats. Sense angelets amb missatges de pau però tan carregat d’emocions com sempre. N’he vistos molts, i n’hi ha un que us recomano vivament. A mi m’ha emocionat. Teclegeu Elton John Nadal al YouTube. I que tingueu un bon any. Ei, si pot ser.