Sèries que atrapen els nostres fills

Aquests dies hem pogut llegir un munt d'articles i tuits sobre El joc del calamar, aquesta sèrie que ho peta entre els més joves. Ara els nostres fills s'estan enganxant a una altra sèrie molt semblant, la japonesa Alice in Borderland. Hi ha una sensació general d'escàndol, d'això no pot ser, sembla mentida que els adolescents es deixin arrossegar per les escenes de violència, les morts absurdes, el pànic i el tracte inhumà. On hem anat a parar? On són els valors d'aquest món pacífic i solidari que havíem de construir? 

Doncs bé. Trobo que se'n fa un gra massa. La violència, la lluita per sobreviure i la idea del càstig i del premi són idees que el pensament universal arrossega des dels temps més remots. El Déu de la Bíblia inunda el món i ofega gairebé tothom, converteix Lot en una estàtua de sal, demana a Abraham que mati el seu fill, crema ciutats senceres i obre mars i els tanca sobre els egipcis. Judit decapita Holofernes, els germans de Josep el llancen dins d'un pou... I els evangelis? I la crucifixió? ¿I la idea de l'infern, tan universal, amb les seves tortures infectes i delirants, presents a la pintura romànica, als frisos dels temples khmer o als versos de Dante? La fascinació per la violència en la literatura és una manera de pair la del món real, més bèstia i molt més dolorosa.

Però anem al present. ¿Aquestes sèries són una expressió de l'ultraliberalisme, del campi qui pugui i que es fotin els desgraciats? Sí, però no només són això. Com diu una amiga meva, representen senzillament el món en què vivim. En aquest món hi ha gent que té molts recursos, i d'altres que no tenen res. El capitalisme salvatge promou el guany, però el que guanya un ho perden els altres. I aquests altres han de mirar d'enganyar algú, en aquesta piràmide absurda, per tirar endavant. Vivim així i no ens revoltem contra aquesta manera de viure. Quan em truquen des d'un call center per enredar-me, la noia que ho fa és ben conscient que m'enreda, però s'ha de guanyar la vida. La cosa funciona així. Com a El joc del calamar. Si vols sobreviure, has de fotre els altres. Ara em direu que no és així i que us guanyeu la vida honradament. Sí, esclar, però ¿penseu que amb el nostre model de vida, consumint tants recursos del planeta com podem i protegint les fronteres perquè no ens empipin els perdedors, no fem mal a ningú? Crec que els nostres adolescents poden trobar en aquestes sèries un estímul per pensar una mica. Són joves, però no ximples.