02/04/2021

El risc dels adjectius

2 min

Els adjectius, sens dubte, donen força a les idees que volem explicar. Ara, també és curiós com sembla que s’hagin d’afegir qualificatius a les idees que per elles mateixes estan prou clares i, en lloc de reforçar-ne el sentit, hi afegim adjectius. Potser és que no ho tenim prou clar?

El problema és que no ens adonem que aquesta tendència a posar adjectius, en el camp de l’educació, més aviat mostra que ara es farà bé, com si no haguéssim entès res fins ara. Educació positiva? Potser millor que aclarim què vol dir educar, perquè no necessita cap afegit. No pot ser negativa, l’educació; en tot cas poden haver-hi pràctiques humanes, per tant, persones, que en nom de l’educació facin disbarats. I, si és així, cal que els hi diguem i que els mostrem que no saben de què parlen. És molt millor anar a la base, a la idea, i explicar-la bé, perquè sembla que no ens adonem que quan posem adjectius la idea queda empetitida i distorsionada.

També es parla de psicologia positiva. Un altre absurd, perquè la psicologia, com a ciència que afavoreix la comprensió de comportament, no és positiva ni tampoc negativa. Qui pot pensar que la ciència és negativa? Per què fer servir la paraula positiva en lloc de veure que el problema es dona quan hi ha persones que potser fan servir fragments de la ciència psicològica per justificar la seva actuació? En aquest cas, novament, és la persona la que no fa un bon ús d’aquest coneixement, però no la ciència. 

I podríem seguir, perquè aquest costum d’afegir adjectius augmenta. Estrès positiu? Seria manera de viure l’estrès, en tot cas. Escolta activa? Seria veure la diferència entre sentir i escoltar. En fi, caldria vetllar perquè finalment aquesta tendència no ens porti a parlar de teràpia positiva, medicina positiva, cuina positiva, estris positius, o que passem a aplicar-ho a qualsevol altra activitat o actuació.

Potser volem demostrar que estem més al dia perquè molta gent ho diu? Que tenim més cultura? Que ara ho farem millor si ho fem en positiu? ¿Que no veiem que d’aquesta manera desqualifiquem tot el que s’ha fet en altres moments? 

També, potser, estem posant en evidència més dubtes i incerteses i, sense adonar-nos-en, això ens porta a una major ignorància. Perquè hem de tenir present que la canalla tendeix a quedar-se amb les últimes paraules que senten i, si seguim així, només es quedaran amb els adjectius.

És millor clarificar molt bé els conceptes –en aquest cas, tan fonamentals– per afavorir que tothom tingui clar com s’han de portar a terme i posar en evidència les possibles males pràctiques. No sigui que, com passa a la cuina, quan s’hi posen tantes salses i tants additius ja no sabem ni què mengem.