Les relacions interpersonals

Quin buit s’ha posat de manifest i hem sentit quan, durant aquesta pandèmia, ens hem vist obligats a quedar-nos a casa, sense poder sortir. No ens ho podíem creure. “Durarà poc perquè no ho aguantarem”, deien molts. I no va ser així i vam ser capaços de suportar-ho. Mirant enrere, veiem com els primers comentaris sobre la situació es van fer en relació a la manca d’espai i a la necessitat de caminar. Vam prendre consciència que la casa no ens dona tot l’espai vital que necessitem i vam tenir la sensació d’estar en una gàbia. Especialment en aquelles cases -massa- que tenen molt poc espai.

Una altra gran mancança que es va posar en evidència va ser la impossibilitat de relacionar-se amb altres persones. I aquí és on hauríem de posar el focus i reflexionar-hi, per enfocar-ho amb més matisos i serenitat. El fet d’haver de limitar el contacte a dins del grup familiar va ser positiu però insuficient, i no perquè no ens estiméssim i no ens agradés poder compartir aquella situació, sinó perquè ens mancava més varietat de mirades, missatges i activitats amb altres persones de la mateixa edat: altres infants, adolescents, adults... i compartir experiències diferents.

Vam trobar a faltar les persones de proximitat: amistats, gent de la feina, de l’escola... Saludar pel carrer el veïnat encara que no sempre hi hàgim tingut gaire bona relació... Poder anar a llocs on hi ha gent, sentir xerrar, moviment, comentaris... En definitiva, poder actuar com el que som: éssers sociables. I és que els humans necessitem, com tots els mamífers, relacions interpersonals, proximitat, contacte, escalfor, olor, la mirada i la veu de les altres persones, que per això tenim 5 sentits, encara que no sempre els fem servir. Van ser dies difícils -i els que poden venir-, i més complicat ho van tenir les persones que viuen soles, ja que només es van poder comunicar per telèfon, si en tenien la possibilitat.

D’aquesta experiència n’hem de treure reflexions per afavorir canvis que comportin relacions més amables i més positives. Cal que deixem de veure els altres com un perill, com a competidors, i, sobretot, que comprenguem que ens necessitem, que les màquines no poden substituir les persones, que ens hem de cuidar i que hem de deixar de tenir actituds de menyspreu, marginació o invisibilitat cap a persones que han viscut el mateix o potser situacions pitjors.