15/12/2018

El rastre del delicte

2 min

Tinc ànima de detectiu. O d’inspectora d’Hisenda. O de controladora de qualitat. O de progenitora, vaja. Durant la infantesa dels menors i la major d’edat a càrrec (MEC) va ser prou fàcil descobrir que el teletubbie Tinky Winky no havia llançat la pinta dels polls al fons del vàter. O que algú amb qui me les acabava de tenir de manera furibunda era el responsable de la desaparició sobtada del meu mòbil. O que el MEC que va baixar del cotxe calçat amb una sola sabata havia sigut el que havia fet desaparèixer l’altra per la finestra del vehicle en marxa, per molt que fes cara d’innocent i insistís a repetir una vegada i una altra “Oh, oh, oh”.

Però admeto que mai vaig descobrir qui, exactament, va ser el culpable d’enfonsar un mòdul del sofà. O el responsable d’abandonar un tub de cola de superimpacte, obert, vessant cola, al terra de la terrassa, i que va acabar integrat al paisatge durant setmanes, en forma d’escultura d’art contemporani. Per això vull compartir un gran triomf: el misteriós cas de la festa de Cap d’Any, un episodi que avui mateix encara cueja.

El Cap d’Any passat el MEC número 2 va tenir l’oportunitat d’organitzar una festa a casa, a canvi que fos mínimament controlada. No hi podia venir mig barri, i la llar familiar havia de quedar en bones condicions materials i higièniques. La segona part hauria pogut ser força millorable. Bastant millorable, de fet. Però vaig decidir passar-ho per alt perquè, en teoria, la resta havia anat prou bé. Fins que, després d’una conversa amb una amiga meva que ha passat a tenir caràcter de testimoni protegit i de la qual no puc desvelar el nom, vaig descobrir que dos joves de la seva família (tampoc no en desvelaré el parentiu) havien estat a casa meva. Vaig fer cantar al MEC número 2 la llista de convidats autoritzats i va caure de quatre potes a la meva trampa... perquè els dos joves no eren a la llista! I en veure’s atrapat va confessar que sí, que hi havia vingut més gent. Tanta que, avui, gairebé dotze mesos més tard, un reguitzell nou de fonts encara m’expliquen que el tal o qual jove de la seva família va venir a la refotuda festa.

Aquest any, esclar, ha dit que no en vol organitzar cap. Ja veieu que és un noi llest i s’ha avançat a la negativa. Que siguin altres progenitors a qui els toqui investigar el rastre del delicte, tu. Jo ja he fet prou feina.

stats