LA SETENA HORA

No senyors, això no és un pati d’escola

¿Que un polític li diu el nom del porc a un altre polític en seu parlamentària -un “Que se joda”, o aixeca el dit en to d’amenaça, o se’l mira amb una manifesta rancúnia perquè no és un dels seus- o en un debat radiofònic o televisiu? Doncs la resposta és molt fàcil: es compara amb el que passa al pati de les escoles. ¿Que un tertulià vol refredar el valor de les argumentacions d’un opositor, però no confia gaire en els seus propis arguments i desqualifica sense més criteri? Doncs la resposta és molt fàcil: es compara amb el que passa al pati de les escoles. I així podríem anar seguint, fins a concloure que el pati de les escoles és el lloc on campen lliurement la mala educació, la barroeria, l’insult i el soroll provocador.

Ja ho veieu, joves i criatures, els adults de tant en tant fem servir el vostre món per exemplificar els vicis del nostre. Però vosaltres sabeu més que ningú que la realitat és una altra, perquè el pati de l’escola és un temps i un espai fonamental en les vostres vides. És l’espai on podeu parlar i jugar, dues activitats fonamentals, perquè l’ésser humà és per sobre de tot un animal que juga, que parla i que riu. El joc lliure i el joc amb regles, amb les regles que sorgeixen de la mateixa activitat, no pas de la decisió de l’adult o de qui té el poder; la parla per imaginar, per predir, per narrar allò que fem i allò que sentim; i el riure, perquè és l’estona de contrast, de l’acudit, de la facècia.

Us podeu imaginar, nois i noies, que el paper dels vostres mestres en aquesta estona també és molt important. Ells volen intensificar els nivells d’autonomia i, sobretot, estan alerta perquè ningú no prengui mal. Els adults us observen per saber com es relacionen entre ells els més menuts quan fan nous camins perquè hi circulin les formigues, us observen per detectar qui queda fora del joc i qui el lidera, per ser-hi si és el cas que els reclameu i per comprendre el sentit d’aquest anar amunt i avall, com si la vida només durés els instants de les corredisses.

Nois i noies, heu de ser més educats que ells. No us hi torneu, quan al pati sentiu crits o insults, quan hi trobeu algú que colpeja com un salvatge. No digueu en veu alta que això sembla la seu del Parlament o del Senat. No sabem per què, però gosem demanar-vos-ho.