FLORS DE BACH

Podem ser optimistes en temps com aquests?

Quan dic que mares, pares, mestres, educadors i educadores hem d’estar enamorats de la vida, em solen fer dues objeccions: com podem aconseguir-ho en temps com els actuals i com podem estimar la vida quan la vida ens fereix. Avui respondré a la primera d’aquestes dues qüestions i en una pròxima ocasió a la segona.

Quan em pregunten com és possible mirar-nos les coses amb optimisme en temps com els nostres, acostumo a respondre que hi ha dos mons. Simplificant molt, perquè n’hi ha molts més i estan tots barrejats. Però, per entendre’ns, parlo de dos mons clarament contraposats. Un món en el qual passen coses desagradables, que ens desanimen i ens desassosseguen, i un altre món en el qual passen coses boniques, que deixen espai a l’esperança. El primer d’aquests dos mons, el negatiu, és més visible que el segon. La majoria de mitjans hi centren la seva atenció i l’amplifiquen, mentre que el positiu el minimitzen. Els pessimistes només veuen el primer, la cara amarga de les coses. Els il·lusos només veuen el segon, la cara amable de la realitat. Els optimistes veuen totes dues cares, reconeixen les ingrates i negatives, però fan una aposta decidida per les positives i treballen tenaçment per fomentar-les. Es comprometen en la millora de la realitat perquè veuen que hi ha molt a millorar. I poden fer-ho perquè saben veure i fruir també del que hi ha de bo en el món. Si ens dediquem a educar, hem de contribuir decididament a fer que passin més coses boniques. I alimentar-nos-en per tenir més forces per transformar les que no ho són. Hem de ser generadors d’optimisme i esperança al nostre voltant. I en moments difícils més encara. Quan l’alegria col·lectiva està en hores baixes, és quan més convé sembrar-ne.

Els avantatges de l’optimisme estan reconeguts per la neurociència. Optimisme, motivació, creativitat, plaer i aprenentatge es retroalimenten i s’activen entre ells. Les persones optimistes són més emprenedores, tenen més capacitat d’autosuperació, més bona salut i més esperança de vida. Però l’optimisme no s’educa amb consignes positives passades de mida. S’educa ensenyant a les criatures a assaborir les delícies del viure i a encarar les situacions adverses. S’educa amb el nostre sí i el nostre amor incondicional a elles i a la vida.