Participar per decidir què?

En tots els missatges socials -i també educatius-, s’està fent èmfasi en la necessitat d’afavorir la participació, també dels infants. La participació per generar interessos, afavorir la implicació, exposar desitjos i assumir les decisions que es puguin prendre. Evidentment, és un procés que requereix un aprenentatge i és molt interessant que s’iniciï des de les primeres edats, tant en el context familiar com en el context escolar o en qualsevol activitat que es faci.

Ara bé, poder fer aquest aprenentatge exigeix una reflexió adulta amb relació a possibles límits. La responsabilitat educativa i el procés d’acompanyament han de fer possible mostrar la diferència entre opinions personals, desitjos, interessos i necessitats individuals i col·lectives, a fi d’afavorir que les idees puguin ser incorporades en el procés o es pugui entendre per què no és possible.

Com passa massa sovint, sembla que l’educació no requereix un coneixement ni pedagògic ni psicològic i que és “només qüestió de sentit comú” (o no tan comú). I que fins i tot els infants han de poder decidir-ho tot, o quasi tot, i les persones adultes han de cedir aquest espai al marge de possibles repercussions.

Aquesta mirada és ingènua. L’educació és un procés i les decisions afecten no només a curt termini, sinó, sobretot, a mitjà i llarg termini. De fet, passa això i després correm a pal·liar-ne les conseqüències. Possiblement per això l’educació està sotmesa a modes, anades i vingudes.

Per què ens queixem del poc reconeixement professional dels educadors i de les persones adultes de la família que tenen experiència si entre tots plegats donem a entendre que no hi ha coneixement ni professió? ¿Tothom pot decidir? ¿Acaba sent l’educació dels infants una qüestió d’opinió? Per què no es defensa que cal coneixement per educar? De qui és la responsabilitat de guiar les criatures?

En cap cas tenim dret a disminuir les responsabilitats adultes en pro d’afavorir la participació infantil i adolescent. El rol del professional de l’educació, en totes les etapes educatives, requereix un coneixement, que és imprescindible per actuar professionalment. També a la família hi ha responsabilitat adulta. Cal mostrar-ne la necessitat amb el convenciment del que tenim, de la mateixa manera que altres professionals tenen més clar el seu rol i el defensen.