Tenim Govern
Si el temps i les autoritats vigents –com s’anunciava als cartells taurins– no ho espatllen, quan surti publicat aquest article ja tindrem Govern i podrem anar per feina. La Fundació Bofill presenta cada any l’anuari en què detalla el panorama de l’estat de l’educació. El darrer que s’ha fet públic ha estat coordinat per Cèsar Coll i Bernat Albaigés. Després de constatar algunes millores en àmbits diversos, destaquen tres apartats en els quals s’ha de situar la mirada de la societat i, sobretot, del departament d’Educació si no volem anar enrere.
El primer apartat remet a les desigualtats educatives: l’estatus socioeconòmic condiciona l’accés a les oportunitats educatives, d’una manera especial a la franja 0-3 anys i a les activitats de lleure. El segon apartat incideix en el dèficit de finançament: un 3,6% del PIB, lluny del 4,2% del conjunt de l’Estat, del 4,6% de la UE i encara més lluny del 6% que marca la LEC. I el tercer incideix en l’aprenentatge: un currículum rígid, poca connexió de l’escola amb l’entorn i, en general, una concepció del que és aprendre massa ancorada en el passat.
Sens dubte, l’equip de la conselleria disposa avui d’un estudi recent i rigorós que pot guiar l’acció de govern. Si, a més, aquest equip posa damunt la taula l’estudi sobre el cost de la plaça escolar, dirigit per Bernat Albaigés, el document de l’aFFaC sobre les aportacions que fan les famílies al sistema educatiu i els documents sobre Ara és demà i Un nou present educatiu impulsats pel Consell Escolar de Catalunya, a més de tot el treball sobre les desigualtats i l’equitat potenciat pel Síndic de Greuges, etcètera, segur que llavors l’acció de govern confluirà amb les necessitats del sistema educatiu. A l’anuari del 2020 que ha presentat la Fundació Bofill s’afirma que som en un punt d’inflexió: o bé s'aprofundeixen les desigualtats o bé optem per un model educatiu generador d’oportunitats per a tothom. Després d’un temps exagerat de contemplar com els nostres polítics anaven fent tentines, ja és hora de contemplar com el departament d’Educació abaixa el llistó de la burocràcia, promou el debat pedagògic, facilita la connexió dels centres amb el seu entorn i aposta sense embuts per fer front als tres reptes: oportunitats per a tothom, finançament i flexibilitat curricular.
