FAMÍLIES... PARLEM-NE

Aprendre el que ens agrada

És molt difícil saber què t’agrada si no en coneixes els detalls. I això ho hem de tenir present quan traslladem als infants la responsabilitat d’aprendre o interessar-se per alguna cosa. Qui els ha obert la porta perquè els interessi un tema o un altre? La tele? Els amics? ¿Hauria de ser l’escola la que els estimulés i potenciés els seus interessos? I entre els adults, ¿no hem de fer tastets de temes per despertar-los curiositat? Però reflexionem també si tot el que fem ens agrada, ja sigui a casa o a la feina. Són preguntes que em sorgeixen quan escolto que molts adults diuen a la canalla que cal fer allò que t’agrada quan, en realitat, si mirem les nostres activitats del dia a dia, podem comprovar com moltes ni ens agraden, ni són creatives però, curiosament, són necessàries i imprescindibles.

Traslladem aquests i altres missatges a les criatures sense pensar que són tan parcials que no ens adonem que despertem unes actituds plenament contràries al que realment necessiten les criatures. És cert que cal trobar feines, activitats i informacions que ens sedueixin i ens cridin l’atenció però sempre hi ha peròs i contres. Sempre hi ha qui farà allò que no agrada a ningú i que és important i necessari. Just per això, possiblement cal revisar el nostre vocabulari, perquè l’hem simplificat massa i fem missatges molt parcials. Podríem ampliar el missatge: “Et passarà el temps ràpid si fas una activitat interessant, però també és important aprendre ortografia. És necessari saber això perquè puguis fer una altra tasca que t’agradarà més”, per exemple.

És evident que fer el dinar d’una festa ens sedueix perquè fem menús originals i excepcionals, però cal menjar cada dia i cal anar a comprar gairebé cada dia, rentar plats, pelar patates, netejar... També en la feina professional hi ha tasques, imprescindibles, que són gens o poc creatives i sobretot poc motivadores, però cal fer-les.

Doncs la canalla ha de saber que amb els aprenentatges passa el mateix. Caldria millorar el discurs perquè la canalla ens creu i, si el missatge els porta a engany, després no volen implicar-se en allò que no els agrada. Cal mostrar-los com ho assumim nosaltres, defensar la necessitat de fer també allò que no és tan interessant i explicar-los com fer-ho perquè no ens ocupi tot el temps i puguem fer el que realment ens agrada.