FLORS DE BACH

Si a un nen li diuen “gai”

M’expliquen algunes mares de preadolescents que els seus fills estan tips que altres companys, a vegades bons amics, els diguin “gai”. Em puntualitzen que no tenen cap mena d’inclinació homosexual. En un parell de casos són nois que fan dansa o estudien música i no els agrada el futbol com a la resta. Em demanen què poden fer. Els pregunto si passa o ha passat alguna cosa entre ells que expliqui aquesta conducta. Si no identifiquen uns fets concrets, aleshores els suggereixo una segona qüestió que requereix més perícia: indagar les emocions o sentiments de fons que poden estar motivant conductes com aquesta.

No em descuido de recordar-los certes coses essencials. Que gai no és cap insult, que si fossin gais no canviaria res i serviria igualment el que els dic, i que els amics que sistemàticament ens diuen coses que ens molesten pot ser que no siguin tan bons amics com ens pensàvem. Però a vegades ens pensem que aquí s’acaba tot, i no és així. Volem arreglar-ho traient importància al fet, els recomanem que no en facin cas, que hi parlin i els diguin que no els agrada el que els diuen, que si són bons amics deixaran de dir-ho, i tot de coses igual de sensates que a vegades funcionen, però no sempre.

La desconnexió i incapacitat emocional adulta sovint ens impedeix anar més enllà i trobar aquest fil invisible que mou el que fem. L’educació emocional és imprescindible precisament per fer-nos conscients d’emocions inconscients que bateguen dins nostre i que impulsen els nostres actes. En les relacions amb els altres, la majoria de conflictes tenen més a veure amb aquestes emocions de rerefons que no pas amb fets concrets. La veritable clau és descobrir quina por, quina necessitat, quina queixa, quina demanda, quina enveja, quina revenja hi pot haver al darrere. Sabem que a vegades s’ataca per una cosa tan simple, profunda i inconscient com la por de ser atacats. Ser del bàndol que ataca o que reprodueix estereotips que menystenen la diferència és un bon escut per mitigar la pròpia por i assegurar-se la pertinença entre els iguals, tan vital a l’adolescència. Per resoldre d’arrel aquest tipus de problemàtiques és indispensable aprendre i ensenyar als nostres fills i alumnes a desentrellar les emocions de fons que hi ha darrere del que fem.