Alumnes que pregunten

Jo no ho sé tot. De fet, ningú no ho sap tot i potser tampoc cal. L’altre dia el meu fill em preguntava fascinat sobre l’antic Egipte, les mòmies, els faraons i les piràmides, i vaig tirar de cultura general. I la majoria de preguntes crec que les vaig saber respondre cobrint les expectatives del meu fill. Ho crec perquè encara em feia més preguntes. Hi ha una època en què els nens t’ho pregunten tot perquè intueixen que els amagues la clau del món. Quan ell me’n feia una de difícil i no en sabia la resposta, en comptes de dissimular o inventar-m’ho, simplement confessava que allò no ho sabia, però que ja l’hi buscaria. Per sort internet et permet fer consultes ràpides i ja no cal remenar feixucs volums enciclopèdics. La majoria de respostes estan a l’abast de tothom, només cal anar-les a buscar als llocs adequats.

A les aules hi ha alumnes ninja que no baden boca, però també n’hi ha d’altres que t’ho pregunten tot, que necessiten demostrar la seva presència fent qualsevol tipus de consulta. Moltes vegades són obvietats i conceptes que acabes d’explicar, però de tant en tant sorgeix alguna pregunta que, com a professor, et posa a prova. Els meus alumnes poden ser millors o pitjors, però tots necessiten respectar-te perquè la cosa rutlli. Els dos factors clau són: que aconsegueixis empatia amb ells -cosa que tampoc vol dir que siguis el seu millor amic- i demostrar que domines la teva matèria. Una vegada tenen clar el segon factor, els que necessiten aprendre com una qüestió vital s’atreviran a fer-te bones i interessants preguntes. Si les pots respondre refermaràs el teu respecte, i si no, dependrà de com reaccionis.

Amb ells, faig el mateix que amb el meu fill, dic que en aquells moments no ho sé, que potser ells en tenen més nocions que no jo, sobretot si té a veure amb noves tecnologies o qüestions properes a la seva generació, però que buscaré la resposta perquè tots la puguem saber. Hi ha d’altres docents que es posen nerviosos i que no suporten aquest tipus de preguntes. Segurament perquè tenen por de semblar mals professionals, i potser ho són una mica, sobretot aquells que recriminen a l’alumne que el posi a prova, cosa que fomenta el silenci i el temari hermètic. Algun professor encara no ha entès que sempre ets una mica alumne i que la formació i les preguntes no s’acaben mai.