Omplir forats

Des de fa molts cursos hem anat omplint les aules mestres i professors amb trajectòries diverses. Jo, tot i que vaig estudiar filologia, vaig començar a treballar de periodista en l’època del boom dels diaris gratuïts. Acabada la carrera era important cobrar alguna cosa aviat, i durant aquells anys vaig pensar que la meva vida seguiria un ofici que em va agradar. Fins que va arribar una crisi que em va obligar a maniobrar just a temps. Des de llavors he treballat com a professor de català, que en realitat era la meva especialitat.

La falta de docents s’ha nodrit amb moltíssima gent que ha vingut de les illes Balears, però sobretot del País Valencià. Sense la seva aportació i professionalitat de ben segur que ens haurien faltat efectius. Amb els valencians sempre hem tingut un intercanvi profitós i que crec que s’ha de valorar en la seva justa mesura. També la seva etapa laboral catalana ha estat afavorida pel complex sistema de substitucions que tenen ells.

Ara, amb la pandèmia, el sistema educatiu ha necessitat més professors de totes les matèries. Això, sumat a la crisi econòmica, ha generat que moltes persones s’apuntessin a les llistes per treballar en la docència. Entenc que d’alguna manera cal omplir les aules, si es volen abaixar les ràtios, però el que em preocupa és que, sovint, aquests aspirants acaben fent classes de matèries que no dominen i queden lluny de ser-ne experts. Potser quan tot això se superi les coses recuperaran una certa normalitat, però el que em temo és que, des de fa temps, des que s’insisteix tant (i de manera tan buida) que l’escola s’ha de modernitzar i començar de zero, en realitat el que es vol sacrificar és el valor de l’especialitat.

Potser anem abocats a construir un sistema educatiu en què per fer matemàtiques, història o català no cal que el docent en sàpiga gaire perquè el més important és transmetre uns valors, unes directrius generals i, sobretot, aprendre a aprendre. Em posa nerviós, aquesta obsessió dels pensadors del sistema de sacrificar sempre el contingut.

Tothom que entra en una aula fa bonament el que pot, però estic convençut que amb la pandèmia i les mesures de seguretat aquests alumnes que ara han d’estar per força més quiets i més sols en els seus pupitres han après la lliçó més que en cap altre curs.