M’importes més tu que les notes

S’ha acabat el curs i una de les preocupacions principals en moltes cases hauran estat les notes. Un munt d’aprenentatges, experiències i vivències, de gairebé tot un any, queden reduïdes a les notes i eclipsades per elles. Si han estat bones, probablement donarem per fet que tot va bé en els fills i filles i experimentarem satisfacció. Si han estat dolentes, potser pensarem que van malament i ens amoïnarem. Però les bones notes no signifiquen que tot vagi bé ni les males notes que les coses vagin malament. Es poden tenir unes bones notes i una sensació d’inseguretat o de malestar intern, i unes males notes i unes bones habilitats personals o de vida. 

Hem de circumscriure les notes al que són: resultats acadèmics que valoren l’adaptació a la vida acadèmica, d’una manera habitualment força subjectiva, simplificadora o esbiaixada. Una vida acadèmica que no preveu i no potencia, ni de bon tros, tots els talents, capacitats, aptituds i habilitats humanes possibles. Una vida acadèmica que, d’altra banda, representa tan sols una parcel·la de la vida, no la vida sencera. Es calcula que la vida escolar suposa, només, vora un quinze per cent del nostre temps vital. No en podem inferir tan alegrement, doncs, que els resultats escolars reflecteixin, prediguin o determinin com ens va o com ens anirà a la vida. Sortir-se’n a l’escola no garanteix sortir-se’n a la vida, i tenir dificultats a l’escola no aboca a una vida desastrosa. 

“M’importes més tu que les teves notes” no vol dir que no ens importin les notes. Vol dir que sabem veure i valorar la persona sencera i el seu context vital més enllà de les notes. Que el més important no són les notes sinó les sensacions. Que mirem, sobretot, què ens diuen els seus ulls, les seves actituds i les seves vides. Que ens interessem per com se senten, per què han après sobre si mateixos i sobre la vida durant aquest curs, per quines coses lamenten i quines agraeixen, per quines els agraden i els fan bé i quines no, per què necessiten per incrementar la seva motivació, per quina responsabilitat i quins compromisos de millora assumeixen. Vol dir, sobretot, que unes males notes no signifiquen manca de talent ni de valor personal. Que el que de debò ens importa és com estan per dins i com senten de boniques les seves vides.