El lloc de les mascotes

Trobo molt interessant que a aquesta societat no li faltin les idees, el que no tinc tan clar és que hi hagi reflexió. Podem acceptar, incorporar i assumir aquestes idees sense fer una petita pausa, però ¿no seria millor reflexionar i decidir si ens interessen? Potser demanem massa, així que endavant, quina bona idea! Un exemple: buscarem un gos per estimular la responsabilitat de la canalla. Decisió presa, en ocasions, sense reflexió prèvia i sense valorar que parar taula o treure les escombraries ja els fa responsables. Sabem que massa sovint acabarem amb les persones adultes assumint les passejades del gos perquè la canalla té massa feina o un munt de raons per no fer-ho. I per a aquells que diuen que tenir una mascota sembla que afavoreix el llenguatge, penseu que no és fàcil que ni gos ni gat parlin gaire!

Tenint en compte això, segur que serà interessant reflexionar sobre els beneficis que realment els aportarà aquesta relació. ¿No deu ser que estem humanitzant la mascota i aprofitant la seva submissió per poder satisfer les nostres necessitats o mancances? Ens reben amb alegria; si no els fem cas jeuen i esperen; si ens oblidem de jugar-hi o no tenim temps estaran igualment contents i ens seguiran sense retrets ni exigències. Accepten els nostres estirabots i mal humor, però ¿aquest és un benefici per a nosaltres o per a la mascota? Si a la canalla els ve de gust poden dormir al seu llit perquè “els fa companyia” i si els molesta la fan baixar i obedientment ho accepta. Jugar-hi i entretenir-nos amb ella quan volem sí, però no quan ens ho demana perquè sempre li podem dir: “Jeu, ara no!”

Amb tot aquest panorama em pregunto: ¿no deu ser que valorem les relacions amb les mascotes perquè són fàcils i mai ens fan un lleig? ¿Utilitzem els animals i abusem de la seva fidelitat? ¿Els tenim per veure si la canalla agafa autonomia però només s’hi relacionen quan els ve de cara? Pensar que la mascota ajudarà la criatura a relacionar-se millor amb els altres és una fal·làcia. Les persones no seran submises, com si fossin una mascota. Mostraran exigències i tensions en les relacions. Ens cal veure que cada espècie té les seves característiques i que tenir un animal de companyia pot ser una bona idea si no el posem en el lloc que no li correspon.