La llista més maca (Anna Manso)

Aquest és el darrer article de la temporada abans de l’agost, un no-temps abans de la tornada del nou curs. I he decidit celebrar el tancament de temporada fent un recompte de tot allò que la major i els menors d’edat a càrrec (MEC) han fet bé. Perquè ja em passo tot l’any planyent-me i enrient-me de les meves pròpies pífies, i també d’algunes de les seves, i avui em ve de gust fer tot el contrari. A casa hi ha hagut canvis importants, uns canvis que em feien més por que conèixer Freddy Krueger en persona. I tots tres han reaccionat com tres MEC exemplars i s’han adaptat als canvis sense gaire problemes. El pare de les criatures i jo els hem sentit a la vora i crec que ells també ens han sentit a prop. No ha sigut fàcil, però el balanç és prou bo i tots estem bé. I estic molt, molt orgullosa de tots tres i des d’aquí els vull donar les gràcies i ja paro que m’emociono i això em quedarà molt cursi i no vull. Perquè sí, són uns torracollons, com sa mare, però també tenen un cor molt gran. També ha sigut un curs acadèmic important per a tots tres MEC. La MEC número 1 començava la universitat, el número 2 el primer de batxillerat, i el número 3, primer d’ESO (amb canvi d’escola inclòs). No diré cap mentida, no tot han sigut flors i violes, i segur que tots tres canviarien algun dels resultats finals (i jo també, he, he, he). Però han tirat endavant. D’acord, remugant, driblant, actuant amb cert escaqueig o dissimulació, però han tirat endavant. I potser és la calor del juliol que m’estova el cervell, però penso que, a més, el curs que ve serà millor. Sí, sí, sí, ja ho sé que és autoengany en estat pur, que el curs que ve el MEC número 2 haurà d’entomar la selectivitat i el refotut treball de recerca. Que el MEC número 3 haurà de pencar més, que la cosa no pot anar de broma i que ser el darrer MEC vol dir que amb ell recollim experiència i no badarem com hem fet algunes vegades, i que la MEC número 1 haurà de seguir picant pedra i a més ha promès treure’s el First Certificate ( at least! ) i el carnet de conduir. I què? És juliol, la vida és bonica, ells estan de campaments i demano el desig de pensar en el futur en positiu. I, què coi!, me’l concedeixo. Però, a més, fora dels estudis, tots tres ens han sorprès amb coses maques. La MEC número 1 ha començat a treballar i a ser mínimament autosostenible. Mínimament, però és un inici que alegra infinitament la seva progenitora de cotització d’autònoma. I el MEC número 2, després d’algun intent fallit, ha aconseguit quedar-se sol a casa durant un parell de dies i ha demostrat ser digne de confiança i la casa ha quedat intacta. I el MEC número 3, després d’anys de recuperació de psicomotricitat fina, aquest any s’ha llançat a dibuixar manga, la mar de feliç. En resum: visca els MEC!

La llista més maca

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Contenir les rebequeries

Cuidar la salut dels mestres

Educar els malestars

Més continguts de criatures

L'àlbum il·lustrat pren el protagonisme

Nova edició d'El Meu Primer Festival

Hidrats de carboni per a tots

Ja no soc un bebè!

“Ets pare i convius amb l’angúnia”

El codi Morse

El perill de la frase “Amb la cara paga”

Elogi de la tardor

Els Blogs de criatures

Habitem el nostre cos

Toc de queda

Els nostres avis

Desautoritzar el mestre. Empoderar l’infant.