FORA DE CLASSE

Els límits dels alumnes

Els límits són relatius, sobretot per als alumnes. Molts dels conflictes que tenim als instituts provenen d’aquesta manera diferent d’interpretar les normes del centre. Per a ells tot el que sigui el control o prohibició dels mòbils els neguiteja i els revolta, com també no poder anar al lavabo quan volen, entrar i sortir de l’aula, dur patinets, gorres o qualsevol invent que es posi de moda i que els distreu del que venen a fer, que no només és socialitzar-se sinó també aprendre.

Algunes vegades jo també m’he qüestionat les normes del centre. Cada centre té les seves, i normalment són semblants i responen a la problemàtica del seu entorn. He treballat en instituts on els límits sobre, per exemple, els mòbils, no eren gens clars, i per al professor era esgotador evitar que els alumnes es passessin el dia jugant i enviant-se missatges. Quan he treballat en zones conflictives la normativa tenia en compte què calia fer en casos de baralles o de portar, sense anar més lluny, una navalla a la motxilla. O si els enxampaven fumant o venent droga al pati o amb algú de l’entrada. Són realitats impensables en altres centres. Insultar o faltar al respecte a un professor en alguns centres on he treballat era el pa de cada dia, ja no diguem entre alumnes. Com que era tan freqüent i normal, la normativa no podia ser escrupolosa en aquests casos. Per desgràcia, només ho podia ser amb els més greus, perquè si no ens hauríem trobat les aules buides i un munt de pares i mares disposats a linxar-nos.

L’altre dia parlava amb una noia que ha vingut fa uns mesos de l’altre extrem de la Península, i ens va explicar amb total franquesa que, en l’entorn d’allà on ve, fumar marihuana és el més normal del món. Ella va començar a fer-ho als vuit anys, segons va confessar. Que passar per la presó no era tan greu i que el seu entorn familiar ho veia com una rutina més de la vida, i que fins i tot ella, amb dotze anys, ja estava fitxada per la policia. Els companys de classe feien uns ulls com unes taronges a mesura que la noia donava més detalls. Ella semblava fins i tot còmoda amb aquest rol, del qual no pretenia fugir. Un fet que em demostra que podem viure realitats diametralment oposades i que la majoria de lleis i normatives queden en paper mullat si abans no hi ha al darrere una bona base d’educació, respecte i convivència.