S'ha de fer anglès a educació infantil?

BarcelonaAquest mes de febrer i març m'he trobat immersa en les jornades de portes obertes de les escoles del meu municipi. Com a mare primerenca, visc en primera persona el pes que donem les famílies a l'educació formal dels nostres fills i filles que tants anys els acompanyarà. No m'ha cridat gens l'atenció veure que en totes i cada una de les escoles que vàrem visitar, hi va sorgir una pregunta: "Quan comenceu a fer anglès?"

Hem d'entendre aquesta obsessió (desmesurada) si observem els mals resultats en aquesta llengua a casa nostra. Són moltes les realitats que avui en dia fan que l'anglès costi, tant dins del sistema educatiu com fora: la falta de contextos en què utilitzar la llengua de manera natural i no forçada, la sobredosi de gramàtica a les aules, el poc ús que li donem a la llengua, la falta d'experiències d'immersió, la por a no sonar "com el nadiu", la falta de formació docent... I, tot i això, se'ns empeny cada vegada amb més força a introduir l'anglès i com més aviat millor. I potser ens falta centrar-nos en certes paraules clau: com?, quan? i qui? Com podem introduir l'anglès als infants? Quines metodologies o enfocaments pedagògics ens poden ser útils? Quan podem o hem de començar? I qui pot introduir l'anglès de manera natural, no forçada i, sobretot, significativa a l'etapa d'infantil?

Així doncs, quina resposta haurien de donar els i les mestres d'aquests centres on se’ls demana per l’anglès? Algunes escoles opten per no fer-ne gens durant l’etapa infantil. En altres escoles, l'ensenyament d'aquesta llengua l'inicien a I3.

Com a professional de l'àmbit, veig que aquesta pregunta i aquestes respostes les hem d'omplir d'arguments. Les escoles que opten per no fer anglès de 3 a 5 anys ho haurien de poder justificar. Entre altres coses, per fer pedagogia a famílies un xic massa estressades. Cal informar les famílies de què és prioritari, què és important i per què. Potser no tenim docents prou formats i, per tant, preferim prioritzar altres aprenentatges que aportaran molt més als infants (argument totalment lícit). Les escoles que opten per començar a oferir anglès a I3 haurien de donar respostes que omplissin el com es fa l'anglès, ja que aquí és on rau el més essencial.

Despertar la consciència plurilingüe

Cal dir que entre el SÍ i el NO, hi ha un camí a recórrer que és molt sovint oblidat: el desenvolupament de la consciència plurilingüe. Al món hi ha moltes llengües, totes elles amb el mateix valor, i a les aules, també. Per què quedar-nos amb el sí o el no a l'anglès? O amb el només anglès o res més? Per què no començar a obrir la mirada, despertar consciències sobre la diversitat lingüística i cultural que ens envolta? Els infants que viuen envoltats de diverses llengües són capaços de pensar sobre aquestes, de posar-los noms, de reflexionar sobre l'ús i el rol d'aquestes en la seva vida quotidiana. Això és un regal que hauríem de fer a tots els infants: pràctiques plurilingües que despertin la consciència d'un món lingüísticament divers i ric.

Potser ara per ara la resposta més realista la trobem entre el Sí i el NO. Encara que decidim no fer anglès a infantil, la consciència plurilingüe és quelcom que es pot anar despertant des de les primeres edats: quines llengües parlem a la classe? A quines regions del món es parlen, aquestes llengües? La Sara té un cosí que viu a Alemanya... Com sona l'alemany? El Roger té uns tiets a Anglaterra... Ens pot ensenyar alguna cançó que els seus tiets li canten en anglès. El Mohammed a casa parla àrab, ens presenta els protagonistes del seu conte preferit, que són animals, en àrab. La Katinka té uns pares que tenen amics d'arreu, i amb ells sempre parlen anglès. Li sona alguna frase que sent sovint?

Conversem sobre llengües. És el primer pas per entendre les raons per voler-les aprendre. Podem dir, amb honestedat i arguments, que no fem anglès, però que obrim la mirada a la diversitat lingüística, on cap l’anglès.

De cara al futur, crec que és la combinació d'aquelles tres paraules clau que he mencionat anteriorment (el com, el quan i el qui) el que ens porta a possibles solucions. El com és important, el quan depèn del com i el tot depèn del qui. Si un d'aquests pilars falla, des del meu punt de vista, no és necessari fer anglès a l'etapa infantil. Dit d'altra manera, si es fa, si ens hi posem, fem-ho bé i amb un projecte a llarg termini, on predomini sempre el vincle de l'infant amb la persona de referència i on es naturalitzi comunicar-nos en un altre codi lingüístic de manera implícita. A més a més, cal no oblidar que, tot i que l'anglès s'ha convertit en una eina que ens aporta molts avantatges personals i professionals, ens cal aquest despertar de la consciència plurilingüe més que mai, ja que és la base per tal que els infants de les futures generacions entenguin i normalitzin la diversitat lingüística i les portes que aquesta els obre.