BarcelonaUna de les situacions més tòpiques que tots esmentem quan volem exemplificar que la infància està massa empantallada és la de les taules dels restaurants on els adults mengen i parlen només entre si mentre les criatures estan immòbils davant de pantalles. Menjar al restaurant pot ser esporàdic, però el que és trist és que hi ha moltes criatures que a partir dels 6 mesos, quan ja seuen i poden menjar farinetes o rosegar el que sigui, sistemàticament tenen la tauleta, el mòbil o la tele com un "ajut indispensable per a l'adult" que facilita que l'infant ingereixi i s'acabi tots els aliments que li han preparat.
I, si van tan bé, per què se n'ha de prescindir? Si és la manera perquè la criatura es mengi tot el que hem preparat, no protesti davant de cap aliment nou i hi passem el mínim temps possible... quin inconvenient hi ha?
Cal evitar les pantalles a les hores dels àpats perquè impedeixen que passin tot un seguit de coses que són vitals per al desenvolupament sa dels infants:
-Fer un àpat és molt més que ingerir aliments! Un esmorzar, dinar o sopar és un acte familiar o social on ens relacionem amb els productes que mengem i amb les persones amb qui el compartim! Per als infants, menjar en família és una ocasió de sentir parlar, dialogar, veure com mengen els adults, i de participar en les converses quotidianes que faciliten el benestar emocional tan necessari en el si de la família.
-Una criatura, quan fa un àpat, adquireix uns aprenentatges pel que fa a la motricitat fina fantàstics: posar-se els aliments a la boca, beure, fer anar la cullera, la forquilla, etc. L'ajuden a desenvolupar coordinació i habilitats motrius necessàries per a molts altres àmbits.
-Cada nou aliment introduït en l'infant és una oportunitat de descobrir gustos i productes nous i diferents. Pot experimentar-hi (no només a escala manipulativa) gustativament o per la temperatura que tenen, i anar identificant quins li agraden més o menys, cosa que aporta trets a la seva identitat: "A mi m'agrada el raïm, però no la mandarina", "Ja sé beure sol del got".
-Menjar té per objectiu deixar-nos alimentats i satisfets. Per això cal estar atents a percebre la sensació de sacietat. Una sensació "subtil" que els infants han d'anar aprenent a descobrir i que, de vegades, no coincideix amb les previsions maternes del que la criatura ha de menjar. Però està demostrat que menjar amb pantalles inhibeix la percepció de sacietat i que tots acabem menjant pitjor i podem arribar a desenvolupar obesitat o TCA.
Perdem oportunitats vitals
Hem de reconèixer que voler anar de pressa, estalviar-se protestes i reduir l'infant a l'automatisme d'obrir la boca quan una cullera li pressiona el llavi no és fer una educació respectuosa.
Posar un infant davant una pantalla quan menja és peixar-lo, és no tractar-lo com a persona que creix i ho ha d'aprendre tot. Amb les pantalles perdem unes ocasions quotidianes per relacionar-nos-hi, a través d'un acte vital compartit i de gran significat relacional com és un àpat.
