OXITOCINA
Opinió 29/12/2018

Doncs sí, tot passa

Mireia Izard I Montse Barcon
2 min

Si us preguntessin quin consell donaries a una família que està a punt de tenir la primera criatura, què els diries? Això és el que demanem a l’ Oxitocina de Catalunya Ràdio cada setmana a un personatge conegut que tingui fills. Una de les respostes més repetides és que “tot passa”. De fet, jo mateixa també ho he dit a alguna parella: “Tranquils, que tot passa”. Però ¿per què fem servir aquesta expressió com un consol? ¿No hem decidit tenir criatures per viure-les i gaudir-les? ¿Per què volem que “tot passi”? Ja sé que ara estic exagerant i entenc que quan diem aquesta frase és amb bona intenció, no perquè tinguem ganes que els nens creixin, s’independitzin i marxin de casa al més ràpid possible; sinó perquè els que ja els tenim una mica crescuts sabem que les nits sense dormir, els sopars complicats, les rebequeries o els refredats no duren per sempre. Però analitzem ben bé què hi ha al darrere del consell. Vivim amb presses, tot ens empeny a córrer: les feines, el trànsit, l’oci, les xarxes socials… Tot ens força a viure a ritme de videoclip i aprofitar els dies al màxim amb uns calendaris atapeïts fins a l’infinit. Potser abans de verbalitzar aquesta frase del “Tot passa” estaria bé aturar-nos un instant, respirar i frenar.

Perquè els moments de crisi no són només això. L’etapa de les nits sense dormir sovint està lligada als primers mesos de vida dels infants i, per tant, venen acompanyades de tendresa i dels primers somriures; els sopars complicats són paral·lels a l’emocionant descoberta del caràcter dels fills i les rebequeries es donen la mà amb les converses inicials amb la mainada plenes de la divertida lògica infantil.

Demanem als Reis que ens portin a tots perspectiva, calma i temps. Que puguem respirar sempre profundament per poder gaudir cada vivència, fins i tot si no és idíl·lica. Ja sé que passar-ho bé en una nit en vetlla és una quimera, però sí que podem viure la criança amb menys presses, més plenitud i intentant guardar records i aprenentatges de cada situació. La gran majoria són bons. No sabem quants fills tindrem ni quant temps seran a casa amb nosaltres. No vulguem córrer, rebaixem revolucions i gaudim cada minut al seu costat perquè, quan tot passi, ho trobarem a faltar.

stats