Pobres i analògics

És difícil trobar una persona que, si li expliques que un grup significatiu d’infants passa gana, no reaccioni pensant que han de rebre ajuda. Potser no ho farà per solidaritat o justícia però, si més no, posarà en marxa alguna de les seves sensibilitats benèfiques. Tanmateix, si afirmem que un grup significatiu d’infants estan sent condemnats a ser analògics en un món digital, és molt probable que no despertem gaires preocupacions ni socials ni educatives. Però hauríem de parar-nos a pensar si la connectivitat, les possibilitats de ser en digital, no són ja una necessitat humana bàsica. Els primers dies d’abril, Unicef feia públic el seu informe 'Els nois i noies de la bretxa digital a Espanya', i hi fa veure què significa per als infants i adolescents la desigualtat també en aquest àmbit. Per a una societat ja insensibilitzada i amb uns responsables socials i polítics que allò que primer obliden sempre és la infància, no ha passat de ser un informe més a arxivar. Amb el menjar ens vam tranquil·litzar, perquè de gana, gana, no en passa ningú, oblidant que no es tracta de poder menjar sinó de poder sopar amb abraçades. Amb un assumpte suposadament secundari sempre podem pensar que arreu és possible trobar wi-fi gratuït.

Si tot és digital, estar-ne fora és estar exclòs. No dominar les destreses, les habilitats i les competències és anar-se quedant fora. La digitalitat, la virtualitat i la xarxa van generant noves maneres de pensar, de ser i de relacionar-se; noves formes de sentir-se persona i d’esdevenir ciutadà. Les privacions digitals generen mancances de desenvolupament i infàncies mancades de recursos. No es tracta simplement de posseir determinats béns digitals sinó de poder desenvolupar-se i viure la infància també en entorns digitals. Les possibilitats d’accés a internet han anat millorant, però l’empobriment de l’entorn familiar i escolar de molts infants fa que el seu accés, els seus usos, siguin molt limitats. “En moltes famílies -diu l’informe- les possibilitats d’aprofitament són molt limitades, ja sigui per la falta de dispositius adequats, d’acompanyament o de la formació adequades... Són situacions d’exclusió també entre nens i nenes que poden accedir a internet”. El resultat és que la pobresa està col·locant molts infants fora de la seva època, fora del grup de ciutadans que pot pensar, que pot seguir aprenent al llarg de la vida.