HORMONES, GUIX, ETC.

La gràcia del batxillerat nocturn

Sovint, quan explico que faig algunes classes de batxillerat nocturn, descobreixo que hi ha molta gent que encara no coneix aquesta opció. I la veritat és que és una bona alternativa que cal tenir en compte, de manera que us explicaré de què va. A més, des del punt de vista humà o sociològic és una experiència molt interessant.

Se suposa que els alumnes, mentre fan l’ESO i el batxillerat, no fan res més que estudiar. Però la vida de molts estudiants és una mica més complicada. N’hi ha molts que volen, o necessiten, compaginar els estudis amb l’esport, amb la música, amb la feina o amb un tractament mèdic. És conegut que els futurs músics disposen d’alguns centres d’ensenyament que integren els estudis secundaris amb els musicals. Però no existeix el mateix per als nois que fan habitacions d’hotel, les noies que treballen en un forn de pa, els que s’entrenen per ser tenistes professionals o els que han de dedicar el matí a alguna teràpia. El que més s’hi aproxima és el batxillerat anomenat nocturn, on les classes comencen a les cinc de la tarda i s’acaben a les deu de la nit. Aquest horari facilita les coses als que treballen o fan esport. I també és una bona opció per als que han hagut d’abandonar temporalment els estudis i els volen reprendre ara, de més grans, i fer-los compatibles amb la feina precària de què volen fugir precisament gràcies als estudis.

Com als estudis de diürn, a nocturn hi ha alumnes fantàstics i n’hi ha que no ho són tant. Però el que és evident és que s’hi acullen estudiants que, d’una altra manera, no podrien arribar a tenir el batxillerat. Gent que ens arriba cansada però amb ganes d’aprendre. Gent que no ve a perdre el temps. Sigui com sigui, el que em sembla més interessant del nocturn és que neix de la idea d’adaptar-se a la realitat de molta gent. ¿Per què no hi ha més iniciatives educatives en aquest sentit, que permetin que la gent es recicli o completi una àrea determinada de coneixements? ¿Per què, en un món en què el mercat personalitza cada vegada més els productes i els serveis, l’ensenyament s’adapta tan poc a les diferents situacions dels estudiants?