FORA DE CLASSE

Parlem de l’autoestima

A principi del curs, fins i tot abans que comencin les classes, els professors ens reunim per parlar dels nostres alumnes. Normalment, són els coordinadors o els tutors els que donen detalls de com afronten els estudis, de les seves trajectòries, de si tenen dificultats d’aprenentatge o de comportament, de si necessiten adaptacions o de si hi ha famílies implicades al darrere. Sempre hem cregut que conèixer bé els alumnes fa que els puguem atendre millor i que tinguin més possibilitats d’èxit en els estudis. Com a mínim fem tot el possible per ajudar-los.

Al llarg dels anys he vist nois amb moltes capacitats, molt intel·ligents i segurs d’ells mateixos que fracassaven estrepitosament en els estudis. En la majoria dels casos era una decisió que prenien conscientment, amb les seves raons, i per això nosaltres no aconseguíem canviar-la. Però també he conegut altres alumnes que han lluitat molt per treure’s de sobre l’estigma de ser considerats uns mals estudiants. Per sort, alguns superen aquestes expectatives amb constància i esforç.

Admiro els nois que han demostrat que tant els professors com els seus pares s’equivocaven, perquè al final han acabat els estudis satisfactòriament. Alguns descobreixen que l’èxit o el fracàs depèn bàsicament d’ells i que en aquesta direcció els espera un futur que hauran d’escollir. Per això cada dia estic més convençut que l’assoliment dels nostres objectius, també dels somnis, depèn en gran mesura de les capacitats, però també de l’estat d’ànim, del creure’ns-ho. A l’alumne que creu que no aprovarà mai una assignatura li costarà molt sortir d’aquesta espiral negativa. En canvi, el que assumeix les dificultats però no es rendeix és el que sap que aprovar és només una qüestió de temps.

La veritat és que jo sempre m’he identificat amb els alumnes formigueta més que no pas amb els que van de llebre que espera la tortuga. M’he trobat molt bones persones que saps que després dels estudis obligatoris dedicaran tota l’energia a fer bé el seu ofici i que sabran valorar les coses que aconseguiran a la vida perquè recordaran que això els ha exigit un gran esforç. En resum, que en aquest inici de curs animo tots aquests alumnes, i també els seus pares, a confiar, que amb voluntat i temps s’arriba lluny.