11/04/2020

Feines a casa?

2 min

Avui passem per alt dos debats: el que ens portaria a parlar de si s’han de posar tasques per fer a casa o, senzillament, resignar-nos a donar el curs quasi per acabat i fer el que es pugui; i el de l’accés o no a les tecnologies, amb l’esvoranc social i cultural que comporta. Avui volem parlar d’un tema que arrela en una experiència que vam tenir ja fa anys. El noi estudiava secundària i havia de resoldre unes qüestions aplicant Pitàgores. Per tant, calia entendre el teorema d’aquest filòsof i matemàtic. A casa, per ajudar-lo, se’ns va ocórrer pensar que seria interessant situar Pitàgores en el seu temps, com un personatge que va arribar a intuir que els números eren el principi de totes les coses i que va fundar una escola on els nouvinguts havien de ser durant anys oients, abans de poder fer sentir la seva veu. Fracàs absolut. La raó? Molt senzill: això no és el que s’esperava d’ell l’endemà. Calia resoldre uns exercicis aplicant el teorema i punt. No interessava Pitàgores, interessava arribar a l’institut amb la feina feta i els exercicis ben resolts.

Des de llavors hem defensat que un dels errors més greus que es cometen a casa és voler fer de mestres. Aquella mala experiència ens va servir per aprendre que no podem passar per alt ni la professionalitat ni el context. Quan un docent, sigui del nivell que sigui, dissenya una tasca ho fa atenent a un propòsit, a la lògica d’uns continguts (amb la seva avaluació) i a les exigències institucionals. Quan ells a casa fan la feina tenen molt clar aquest context, cosa que no succeeix amb els que la mirem des de fora. Per això el pitjor que podem fer és voler que responguin a la nostra lògica en comptes de respondre a la lògica que regeix en l’espai on aprenen de manera regular i sistemàtica.

A casa no disposeu (ni heu de disposar) del saber que caracteritza un professional de la docència, ni disposeu del mateix context. Així doncs, gosem apuntar que el millor és que sigueu al seu costat per mirar què fan i com ho fan, que us mostreu pacients amb els seus ànims i amb els seus desànims, amb les seves ganes de fer o de no fer. És a dir: convé actuar com els millors alumnes de les escoles pitagòriques, que, segons conten, havien d’escoltar molt abans de fer sentir la seva veu. I ànims.

stats