01/06/2019

Ciutadans de primera

2 min

Fa un parell de setmanes em van convidar a 'Els matins de TV3' per debatre sobre la conveniència de prohibir l’accés dels menors d’edat a càrrec (MEC) als restaurants. Hi vaig estar rumiant i ho vaig tenir claríssim: i un rave.

¿Per quins set sous s’ha de negar l’accés als MEC i no als insuportables adults que ens esguerren els dinars i sopars? Som una societat sorollosa, i si els MEC ho són és perquè els adults arribem a un nivell de decibels denunciable. I si els MEC, al restaurant, es comporten com uns haters de Twitter en versió presencial és perquè els adults no els posen límits, o perquè alguns adults també ho fan. Per a qui dubti d’això últim, recomano que visqui una experiència gore i que s’assegui al costat d’un grup que celebra un sopar d’empresa, o de comiat de solter, o senzillament un grup. No tots, esclar. Igual que no tots els MEC són dignes de reprovació. Però com deia l’advocada Susana Ferrer, pressuposar que pel sol fet de ser MEC es comportaran d’una determinada manera és prejudici i, per tant, no és legal usar-ho com a dret d’admissió.

Jo vaig anar més enllà. Estic convençuda que vivim en una societat que considera els menors d’edat a càrrec ciutadans de segona i que no dubta de provar de retallar els seus drets, com en el cas de l’accés als restaurants. I que no els defensa prou, tot i que els seus drets estan reconeguts per llei. Només fa falta escoltar les experiències de les famílies amb algun MEC que ha patit bullying a l’escola.

Jo mateixa sento també aquesta diferència de criteri entre el món adult, el bo, el que val, el que marca l’estàndard, i el món dels MEC. Escric llibres de literatura infantil i juvenil i també guions de programes infantils i, fins i tot, una obra de teatre adreçada al públic familiar. És evident que és literatura, que són guions, que és teatre, però per a la major part dels professionals de la cultura, i per al públic en general, són literatura de segona, guions de segona i teatre de segona. Només perquè van destinats a menors d’edat a càrrec.

Quan els nens em pregunten per què només escric per a ells els dic que perquè ho trobo molt important, i els arengo perquè defensin els seus drets de ciutadans de primera i exigeixin que tot el que sigui per a infants tingui una gran qualitat. Ells, esclar, m’aplaudeixen, i ho fan amb uns aplaudiments de primera categoria.

stats